la Ministra Carme Chacon i jo
La Ministra de Vivenda diu que farà Desgravacions fiscals i ajudes directes al lloguer per a joves de menys de 30 anys. Aquests són els dos eixos del pla de suport a l'emancipació i impuls del lloguer que va presentar la ministra de Vivenda, Carme Chacón, al Palau de la Moncloa i amb la presència del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. La ministra va anunciar que els joves d'entre 22 i 30 anys rebran ajudes directes de 210 euros mensuals durant quatre anys per al pagament dels seus lloguers, que el ministeri els avalarà i, a part, els prestarà 600 euros més per a la fiança inicial. Zapatero va voler donar rellevància ahir a un dels plans més esperats del Govern, i tallar els rumors sobre les reticències del vicepresident econòmic del Govern, Pedro Solbes, davant aquest projecte. Chacón va ressaltar que el pla compta amb el suport d'Economia. No s'admetran lloguers entre familiars pròxims ni s'atorgaran ajudes als que siguin propietaris d'una vivenda. En el cas d'un lloguer compartit per diversos joves les ajudes es prorratejaran. El Govern calcula que aquest pla beneficiarà 361.000 joves o 180.500 contractes de lloguer, dels quals la meitat es firmaran el 2008. El ministeri pagarà directament aquestes ajudes. I seran incompatibles amb les del Pla de Vivenda 2005-2008, que preveu ajudes de 240 euros mensuals però tan sols durant dos anys, estan limitades a rendes de lloguer molt baixes i estan gestionades per les comunitats autònomes, que poden ampliar al seu càrrec el col·lectiu que rep aquestes ajudes. A Catalunya, el 2006 es van beneficiar d'aquestes subvencions 8.300 famílies i aquest any se'n beneficiaran unes 14.000, segons la secretària d'Habitatge, Carme Trilla.
Les ajudes directes als joves costaran cada any al ministeri 436,5 milions i les desgravacions fiscals 348 milions. L'1 de gener del 2008 entrarà en vigor la deducció del 100% dels ingressos derivats de contractes de lloguer amb joves menors de 35 anys i del 50% per a la resta.
Vivenda afegirà mesures per incentivar l'oferta de lloguer, com per exemple avals de sis mesos als inquilins per garantir les quotes, o incentius fiscals a la construcció de pisos per arrendar.
Endavant Carme amb les teves propostes!!
Cap jove pot deixar de emprendre la seva pròpia vida per manca de recursos!!!
44 comentaris:
M'agrada la proposta de la ministra Chacón.
Aforeix a tots, llogaters i llogataires.
Invadeix competències de la Generalitat presidida pel PSC (PSC-PSOE) i, a més, la Generalitat, des de 2005, ja oferia aquests ajuts.
Espoli fiscal anticatalà i imperialisme espanyol combinat amb electoralisme Zapatero+PSOE.
Els ajuts ja hi eren.
completament d'acord amb l'anterior, prou d'invasió de competències per part de l'estat espanyol, i més quan aquests ajuts ja eren molt els de la Gene que el que ens plentegen ara
Prou de voler polaritzar i radicalitzar la societat. No veieu que som quatre gats els que mirem aquest blogs? Penseu que la sol.lució als nostres problemes estan fora de la nostra frontera? Crec que no. Amb aquesta actitud només domen foc al PP més carrinclò i generem odis viscerals de la resta de l'estat. Pertanyo a un món globalitzat, per tant visca el federalisme i el respecte a la terra.
Això, ¿per què ho dius, per la decisió amb la que s'ha despenjat Carmen Chacón (que és del tema de què estem parlant)?
Home, si aquests ajuts ja els oferia la Generalitat (a més, millors, ja que discernien socialment sobre segons quins ingressos té cada jove), et dóno la raó sobre de quina manera no s'hauria de crear, des del ministeri, una polèmica on no hi era.
A l'anterior:
Jo no hi veig cap problema que des de totes les administracions es faci intents per a la cohesió socials. No estic paranòic ni necessito cercar dolents a tot arreu.
Benvolguts amics de les joventuts socialistes de Blanes,
Esplèndit bloc. Amb opinions sòlides. A més, sou el bloc més visitat per la gents d'ERC o de les JERC, que sempre és bo.
A vegades, fins i tot, alguns comentaris, sovint anònims, són en excés violents. No n'han tingut prou en què Blanes sigui governada per la dreta gràcies al seu silenci? Sembla que no.
Aboquen un llenguatge mític, els altres, els espanyols, sempre caracteritzats com a imperialistes, i els nostres com a bons defensors de la terra, del dogma, del tabú, etc., etc.
Han invadit les competències de l'Estatut! Quin estatut? El mateix que no vau fer mai res per defensar? Nosaltres, els socialistes, el continuarem defensant.
Una bandera!!! Cal tenir només la nostra de bandera!!! Bé, les banderes són dolentes quan es converteixen en símbols d'una imatge d'un país, que vosaltres els de JERC de Blanes (no els de JERC, sinó que preciso, fet que considero important) imagineu segons les vostres categories. Joan Puig porta temps volent construir un país homogeni culturalment, ple de sectarismes i de polítiques de campanari. Veig que la continuació està assegurada, lamentablement, amb la continuació de la nissaga.
Així no anem enlloc. Hem de somiar una Catalunya amb un compromís amb el món, i no només amb ànsies de voler fer que un territori, i la gent que hi viu, siguin com els vostres marcs rígids i estrets volen delimitar.
Si us plau, no pot haver confusió entre Catalunya, que és un territori divers, amb gent de mentalitat diversa, i opinions diferents, amb el nacionalisme que en alguns dels posts he llegit, que és estret, dogmàtic, totalitari, per la qual cosa sapigueu benvolguts que no representeu Catalunya, sinó una visió ultra nacionalista, desgastada i vella.
JSC Girona.
Enhorabuena compañeros socialistas os recomiendo mucha tranquilidad con respecto a los salvapatrias de jerc,ya sabeis como son.De tal palo... pero ni eso.Mejor como nosotros con calma y razones.Salud.
Tenim sort dels salva pàtries de les JERC, per què si hem d’esperar que el PSC salvi la pàtria, anem llestos.
Qui ha votat en contra de les seleccions esportives?
Qui va encapçalar el “cepillado” de l’estatut?
Qui incompleix la llei pel retorn dels papers segrestats a Salamanca?
Qui és el que no publica les balances fiscals?
Qui és el que no reconeix la unitat de la llengua?
Qui vol estafar Catalunya, amb una interpretació a la baixa de l’estatut, per no invertit el que ha d’invertir?
Qui fa un acte de feixisme pur i dur, negant una consulta popular?
Qui no vol que Blanes tingui un carrer amb el nom d’en Xirinachs?
Si per vosaltres fos, ja no hi hauria pàtria. Hi hauria una “region”.
Benvolguts amics patriotes, defensors de les essències pures de la nació,
Res de res de "region", sinó que hem defensat que Catalunya és una nació.
Altra cosa, és que defensem els vostres punts de vista. Nosaltres allò que ens importa són els problemes de la gent: una bona educació, que garanteixi les mateixes oportunitats per tothom. Una democràcia més forta, tolenta i decidida. Estic d'acord que tingueu el dret de defensar propostes nacionalistes i d'autodeterminació, tot i que penso que només condueixen el desastre, però ubicades dins d'un procés.
Escolta! Jo també vull un món on no hi hagi pobresa, i per això no demano un referèndum per repartir totes les propietats, bens de l'Estat, etc, a tort i a dret, perquè sé que les coses són complexes i difícils.
Feixisme? Has llegit mai sobre feixisme? Els feixistes són un moviment polític molt complex. No defineixis feixisme a qualsevol cosa, perquè més aviat són els que es pensen que parlen en nom d'una nació, i que per això tenen el dret d'hipotecar el futur de tothom en un conflicte per mitjà de somnis de megalomania.
Catalunya, qui la defensa, és el seu govern. També ERC. Però el socialisme té voluntat de construcció, fins i tot nacional, per això posa tot l'esforç en mesures socials, de defensa de la nostra cultura, i lidera el projecte de Catalunya com a territori tolerant que aglotina persones de diferents prespectives. La concepció del món entre els altres, i el nosaltres, és tan pobre, com miserable, i no condueix enlloc més que en no comprendre processos perquè es donen en terrenys molt més complexos.
Ah, sí! Feixisme és també pan, pan en tant que per història voler defensar que les fronteres nacionals van molt més enllà d'allò que en realitat són. El feixisme espanyol deia que América era espanyola per la història. Si es vol construir una nació ha de ser per voluntat ciutadana, i no per criteris lingüístics o d'altra mena, que això és imposar veritats a altri, i en el terreny dels arguments tot és molt relatiu.
No adreço la pregunta a les JERC, ni a ERC, sinó a alguns dels comentaris, d'on neix l'odi? creieu que es pot construir res amb odi? Els polítics, i de tots els partits, han de servir només per fer que la vida de les persones sigui millor, i no per complicar-ho tot, ni exhibir brutalitat en els arguments.
JSC Girona.
Benvolgudes JSC.
La veritat es que quan voleu, parleu força bé, però us perden les contradiccions constants.
Abans de res, quan et dirigeixes a ERC com “patriotes, defensors de les essències pures de la nació” aneu errats. ERC es lluny del patriotisme romàntic, i ja fa temps que te superades les essències de la nació, i sobretot les pures. L’essencialisme portat al discurs per defensar un poble, cau pel seu propi pes, i es del tot insostenible. Per tant el “patriotisme” d’ERC es real, sense oblidar el passat, però mirant el present, i sobretot el futur. Es evident que les coses no van bé, i entre el PP i el PSOE, han deixat ben clar, que l’estat federal i plurinacional es del tot inviable. Si volem tenir alguna oportunitat de millorar les coses, no queda un altre camí que la independència, ja que no podem confiar amb que les forces polítiques majoritàries a Espanya, preguin consciència de tot això. Potser penseu que algun dia ho entendran, però portem 300 anys intentant-ho, i ara que semblava el moment mes favorable, s’ha vist que tampoc.
Dieu que “Res de res de "region", sinó que hem defensat que Catalunya és una nació.” Perdona que et rectifiqui, però el que finalment heu defensat, i perdoneu-me el llenguatge planer, “a Catalunya hi han un bojos que diuen que son una nació”. Això es molt diferent de ser una nació.
També dieu “Nosaltres allò que ens importa són els problemes de la gent: una bona educació, que garanteixi les mateixes oportunitats per tothom. Una democràcia més forta, tolenta i decidida.” I ERC també. De fet els el seu objectiu final. La independència es un mitja per aconseguir-ho. Si voleu solucionar els problemes de la gent, es evident que s’ha de canviar, ja que tal com he comentat abans, les coses no van bé, i no hi ha cap esperança de que les coses canviïn. Torno a repetir que fa 300 anys que esperem que canviïn, i no hi ha manera.
També afirmeu “Estic d'acord que tingueu el dret de defensar propostes nacionalistes i d'autodeterminació, tot i que penso que només condueixen el desastre” La meva pregunta es: mes desastre encara? Impossible. Cal que et recordi els problemes de la gent durant els últims 300 anys? O l’últim any?
Un altre afirmació es “Els feixistes són un moviment polític molt complex. No defineixis feixisme a qualsevol cosa, perquè més aviat són els que es pensen que parlen en nom d'una nació, i que per això tenen el dret d'hipotecar el futur de tothom en un conflicte per mitjà de somnis de megalomania.
Primer: no deixar que el poble parli, es feixisme, per molt que es consideri que la pregunta que es fa el poble sigui estúpida.
Segon: El PSC es el que parla en nom d’una nació, i amb les preguntes sense contestar del meu anterior escrit, queda clar en nom de quina nació parla el PSC. Totes les meves preguntes tenen una clara resposta anti catalana, anti els catalans, siguin de l’opció política que siguin, inclosos vosaltres mateixos.
Tercer: ERC no te somnis de megalomania. Això us ho heu inventat vosaltres. ERC te somnis de futur, per la gent de Catalunya.
També dieu “Però el socialisme té voluntat de construcció, fins i tot nacional, (ESPANYOLA)per això posa tot l'esforç en mesures socials, de defensa de la nostra cultura, i lidera el projecte de Catalunya com a territori tolerant que aglotina persones de diferents prespectives.” Si ho dieu, m’ho creuré, però no us penseu que sou els únics, ERC també, i fins i tot el PP, també ho vol això.
També dieu “La concepció del món entre els altres, i el nosaltres, és tan pobre, com miserable, i no condueix enlloc més que en no comprendre processos perquè es donen en terrenys molt més complexos.” Estic totalment d’acord amb vosaltres. Qui defensa això?
També dieu “Ah, sí! Feixisme és també pan, pan en tant que per història voler defensar que les fronteres nacionals van molt més enllà d'allò que en realitat són.” Un altre cop, totalment d’acord. Per cert això ho fan el PP i el PSOE, defensant unes fronteres imposades per la força de les armes.
També dieu “Si es vol construir una nació ha de ser per voluntat ciutadana,” Evidentment. Aleshores, perquè no es pot fer un referèndum?
Per últim, espero resposta argumentada de totes les preguntes que vaig fer.
Gràcies per la vostra atenció.
Benvolgut,
Aquesta vegada sí que la carta té un to molt correcte que permet, de veritat, parlar de política.
En primer lloc, el tema més ofensiu per part nostra, durant l'última carta, el del feixisme. Feixisme és un moviment molt complex que podríem definir com a un tipus d'ultranacionalisme (ni molt menys tots els nacionalismes! això seria com desvirtuar el socialisme perquè existís l'Stalin), que a més defensa una política totalitària (propaganda, activisme ciutadà i repressió) a partir d'un Estat absolut, que com va dir Benjamin, en el carrer, s'estetitza la política amb un mateix uniforme, i tota una sèrie de gent fent uns gestos i portant uns mateixos símbols, que a més defensa la brutalitat com a mode d'acció política, i que gairebé sempre té somnis de megalomania.
ERC no té res a veure amb el feixisme. Tampoc el socialisme, digui el que digui sobre un referèndum, perquè no cumpleix amb moltes de les característiques, tampoc en Bush, ni l'Aznar. El feixisme és una corrent política molt concreta.
Accepto que em va sobtar que en una carta se'ns digués feixistes, nosaltres que en la nostra gran família tenim tants abatuts i morts com vosaltres, en la lluita contra el feixisme (moviment d'entreguerres, particular i estricte, en el sentit de rigor de l'intel·lectual historiador). I per això vaig respondre dient que el feixisme té somnis de megalomania i que, a més, sempre parla en nom de la nació sencera, perquè realment és un tipus d'ultranacionalisme (no tot nacionalisme, ni molt menys, per suposat, i repeteixo, per deixar-ho molt clar). Aquestes dues idees, crec, que per tot tipus de nacionalisme, però, tenen una advertència de rigor. És com per a nosaltres el marxisme i la lluita de classes, hem de tenir en compte que això en un altre temps, un dia va conduir a una dictadura, i són categories perilloses. Penso que el marxisme i lluita de classes són conceptes a partir dels quals s'ha d'anar amb molta cura, i per això també crec, però per altres raons aquí explicitades, que Països Catalans o poble català, són categories perilloses, perquè resulta que això, com tot en el terreny dels arguments, és molt matisable, que pot ésser molt més complex, i per suposat pot ser exposat a debat.
Per altra banda, i sobre el referèndum, el qual per suposat teniu dret a defensar. La meva resposta sobre aquest punt concret són diverses. En primer lloc, jo també tinc propostes difícils, que no crec que s'hagin d'exposar a referèndum. Potser més d'un 50% de Catalunya vol que no hi hagi immigració, o que no hi hagi petrolers a la mar, o que tothom tingui habitatge, o que l'Església no tingui propietats, o que s'aniquili els violadors, però per canviar aquestes coses, i fer que siguin possible (algunes sé que són unes bestieses), no podem anar defensant que s'ha de fer un referèndum.
Més coses, jo crec que un referèndum, i tenint molt en compte el fort nacionalisme espanyol existent, crec que ens portaria a una guerra, en el pitjor dels casos, i a una terrible crisis econòmica i conflicte dins la mateixa societat catalana, en el millor dels casos.
Si em preguntes, no siguis vergonyant, defineix-te políticament, et diré que el nacionalisme és una corrent política com una altra, que construeix nacions. Nosaltres, l'esquerra (i en això també t'hi incloc) hem aconseguit coses, com les vuit hores de treball, que avui respecte tothom.
Els nacionalismes, que neixen a finals de segle XIX, també heu aconseguit coses, com que no sigui possible dubtar que Catalunya té una cultura i especificitats que permeten definir-la com a nació. Nació, ho torno a dir.
En canvi, nosaltres els socialistes mai hem entrat en aquest terreny. A Espanya ens han dit sempre pàries, o fins que defensàvem la URSS (sinó consulta l'hemeroteca, hi ha milers d'exemples), i a Catalunya ens heu culpat de defensar Espanya. Ni una cosa ni l'altra, és que nosaltres tot just comencem a participar d'aquest debat, ja que sempre hem defensat que allò important són les persones diverses, i la justícia social.
Què opino personalment? Jo estic còmode en un Estat liberal, democràtic i socialista, que defensa les llibertats, els drets, cultura i especificitats de Catalunya. I estic còmode per les dues raons que he exposat.
La història dels tres-cents últims anys, no pot ser contemplada segons criteris nacionalistes. Ja sé que ERC, amb el concepte independència se separació de CiU nacionalista, però aquesta visió ha estat creada pel nacionalisme, i en realitat la història és molt més complexa. En 1714 no hi ha nacionalisme d'un cantó ni de l'altra, ni per casualitat. Et recomano llegir molt a Joan-LLuís Marfany, que explica tot el procés de creació nacional a partir del nacionalisme que tracta vells materials per reconvertir-los. 1714, en realitat, és una jugada de la noblesa de segona fila per ascendir en prestigi i poder social, i això ho reconeix tot historiador nacionalista i sense matisos.
Per últim, que l'ultranacionalisme ha causat molt mal a Catalunya i a la seva cultura, que tenen motius potents les vostres demandes, d'acord perquè tots les hem patit, també nosaltres, però crec que les vostres sortides són profundament equivocades en un món global on les identificacions no deixen de dissoldre's.
En tot cas, aquí ningú defensa més Catalunya, sinó que hi ha diferents projectes polítics, vosaltres creieu que millor seria caminar sols, jo penso que això ens portaria a tensió, conflicte i misèria. I quan ho dic, prometo, que estic pensant en Catalunya, la meva terra, i que m'ha donat ma llengua.
Una salutació molt cordial.
JSC Girona.
Molt bé nois, aixo es un debat!
Bueno,ya veis.Asi son los "patriotas" de ERC.Sin reparar en nada ni en nadie.Con sus dogmas a cuestas y tan felices.¿No seria mucho más facli para todos tratar de enenderf el desarrollo de las cosas con una voluntad de bien común?.Parece dificil.Erre que erre.Nacion,nación y nación.Pero,¿nación para qué?.Una vez demostrada su incapacidad para la gestión publica en cualquier estamento donde han tenido responsabilidades pues entonces lo tapamos con el patrioterismo anticuado ,radical y excluyente.Penoso.
Benvolgut.
Abans de res, aclarir, que el to dels meus escrits i els dels meus companys, en cap moment han faltat al respecte a ningú.
És veritat que un anònim que sembla simpatitzar amb ERC, ha fet servir la paraula “imperialista”, però des del nostre punt de vista, l’estat espanyol és imperialista, i en cap moment s’ha personalitzat amb ningú.
No hem estat nosaltres els que hem utilitzat paraules com “radicalitzar” i “paranoics” per part d’un anònim. O en un escrit signat per JSC Girona, es diu que en Joan Puig és sectari i que fa polítiques de campanari, per després, i d’una forma totalment gratuïta, acusar del mateix al Marc Puig, només perquè és el fill d’en Joan Puig, afegint-hi que son estrets, dogmàtics, totalitaris i ultra nacionalistes (tenint en compte, que per vosaltres, nacionalista no es bona cosa, i ultra encara pitjor)
Seguidament ve en jfo, famós als blocs blanencs per la seva “bona educació”, i utilitza el terme “salvapatrias” amb un to clarament de menyspreu.
És aquí on decideixo participar i exposo tot un seguit de preguntes, que segueixen sense resposta, i en cap moment utilitzo cap terminologia ofensiva, excepte “feixisme”. No dic a ningú que sigui feixista. Parlo d’un actitud concreta, digne d’un feixista.
Aclarit això, continuo amb el debat.
Sento que et resulti ofensiu lo del feixisme, però el fet de prohibir a un president d’una comunitat autònoma, o a un alcalde, la possibilitat de consultar amb els seus ciutadans, no té cap lògica democràtica, i només pot tenir una raó de ser, i no és altre que la acumulació de poder, i això és el que fan els feixismes.
Si et plau, no desviïs el tema, donant al feixisme unes característiques, que no tenen perquè ser així. El feixisme, pot ser de dretes o d’esquerres, pot ser nacionalista o cosmopolita, pot ser dur o tou, pot voler-se fer evident, o subtil. El feixisme, amb totes les seves formes, té dues característiques. Una és la de no donar informació al cuitada, o donar-la interessadament, faltant deliberadament a la veritat (les balances fiscals per exemple) I la segona és la de no deixar que el poble es pronuncií (prohibint la convocatòria de consulta popular a presidents de comunitats autònomes o alcaldes escollits democràticament, als seus ciutadans, per exemple)
Per tant, em reitero. Avui, l’estat espanyol, té clares actituds feixistes, i el PSC, dona suport a aquestes actituds.
Pel que dius sobre la convocatòria de referèndums, veig que segons tu, mai s’han de convocar referèndums. Tot hi que veig, quan es tracta de coses que us agraden, si voleu un referèndum (III república)
No s’ha de tenir por de la decisió popular, i s’ha d’exercir sempre que sigui adient. I hi han coses que no pot decidir un govern, ja que aquests, canvien de color cada ix temps, i coses que afecten a les normes de convivència, inclosos els governs, les ha de decidir el poble (un estatut, una constitució o una autodeterminació)
Concretament sobre un referèndum d’autodeterminació, crec que caus en tòpics, que no tenen perquè donar-se.
Que ens portaria a una guerra? Perquè? Tot i el fort nacionalisme espanyol existent que tu mateix reconeixes (per cert, si tant poc t’agraden els nacionalismes, tu hauries de ser el primer en no voler-ne saber res del nacionalisme espanyol, i per tant demanar la independència el mes aviat possible) l’estat espanyol és dins d’Europa, no com Servia, i no podria utilitzar les armes davant d’una autodeterminació guanyada democràticament. De fet, la mateixa Servia, ja no ha pogut fer res a Montenegro. Pel altre banda, perquè hi hagi una guerra, hi ha d’haver dues faccions armades. Si Catalunya no s’arma, que no ho ha de fer, no pot haver-hi guerra. La por a la guerra és del tot injustificada, si mes no, molt, molt , molt improbable en les actuals condicions en que es troba l’estat espanyol. I repeteixo, si realment, aquest és un dels teus motius, el que hauries de fer, és fugir immediatament d’un estat així. El no fer-ho, demostra submissió. Vols una Catalunya submisa?
Terrible crisis econòmica i conflicte dins la mateixa societat catalana? Perquè? Els catalans som pitjors que els Montenegrins? Que els finesos? Que els islandesos? Tornes a tenir por de les represàlies espanyoles?
Repeteixo, si s’aconsegueix la independència de forma democràtica i pacifica, l’estat espanyol, en les actuals circumstancies, no podrà prendre represàlies contra la població catalana, de cap manera.
També reconeixes que Catalunya és una nació. Tu ho reconeixes, el teu partit no, encara que s’ompli la boca amb això, et torno a recordar, que lo que reconeix els teu partit, és que a Catalunya, hi ha uns bojos que diuen que Catalunya és una nació.
Segons els drets universals de les nacions unides, totes les nacions tenen el dret d’autodeterminació, i tu, que reconeixes que Catalunya és una nació, acceptes que aquest dret sigui prohibit per Catalunya, i el que és mes important, pels catalans.
Tens por d’un exercit militar i econòmic. Tu mateix reconeixes que l’estat espanyol, és imperialista.
També defenses que et sens còmode amb un estat liberal, democràtic i socialista, que defensa les llibertats, els drets, cultura i especificitats de Catalunya.
Que és liberal? Sí.
Democràtic? Fins a cert punt. Ja ho hem vist. Sempre que li interessi ser-ho. Quan no li interessa, dons tampoc té masses problemes en prohibir les consultes populars, o imposar-se al 90% d’un parlament democràtic.
Socialista? A vegades.
Que defensa les llibertats, els drets, cultura i especificitats de Catalunya? T’he de repetir les preguntes que encara no han estat respostes? Ni defensa les llibertats, ja que Catalunya no pot exercir els seus drets reconeguts per les nacions unides. Ni respecta els seus drets, ja que no té la llibertat d’exercir-los. Ni defensa la cultura i especifitats de Catalunya. La UNESCO va apropar una protecció especial per la llengua catalana, gràcies al vot favorable d’Islàndia, i amb el vot en contra de l’estat espanyol. El català és a la Unió europea, gràcies a Luxemburg, amb el vot en contra de l’estat espanyol. Les seleccions esportives de patinatge no poden competir oficialment, gràcies a l’actuació directe de l’estat espanyol. La unitat de la llengua no és reconeguda per l’estat espanyol. Si això és defensar la cultura i les especificacions de Catalunya, dons ho portem clar.
Dius que els socialistes sempre heu defensat que allò important són les persones diverses, i la justícia social. Típic argument nacionalista excloent i agressiu (el PP també el fa servir) Reconèixer els drets individuals, i ignorar els drets col·lectius, ja que son clarament vulnerats. El col·lectius, no son una cosa abstracte. Son un conjunt de persones diverses. També cal protegir els drets col·lectius, si es vol defensar en plenitud a les persones.
Respecte a la història dels tres-cents últims anys, és poc important. Tu ho veus des d’un punt de vista nacionalista espanyol, que es nega el seu propi nacionalisme, imposant-se amb el poder de les armes i creient-se les seves pròpies mentides d’universalitat. La veritat, és que el 10 de setembre del 1714, la Generalitat de Catalunya, tenia ambaixadors als altres estats europeus. El 10 de setembre del 1714, no existia Felipe V d’Espanya. Era Felipe V de Castilla i Felip IV d’Aragó. Catalunya tenia la seva legislació pròpia. Els catalans no tenien dret a l’explotació de les terres d’Amèrica, ja que eren propietat del regne de Castella. Hi hagués el factor nacionalista o no, el fet és que Catalunya, o el nom que tingués en aquell moment, no entrem en tecnicismes, va deixar de ser un ens independent dins d’Europa, que no tenia que demanar permís a ningú, per fer qualsevol cosa.
Però la historia només té una importància relativa. Lo important de debò, és el present, i la voluntat de ser.
Tal com dius, l'ultranacionalisme espanyol ha causat molt mal a Catalunya i a la seva cultura, però ara també fa molt mal, l’auto odi i la por i el seguiment de certes “veritats”, que mes que veritats, en realitat son un dogma de fe, com la de que som en un temps on les fronteres tendeixen a desaparèixer. Res mes lluny de la realitat. Des de l’1 de gener de 1900 fins als nostres dies, son moltes les nacions que han aconseguit la seva independència. Unes de forma violenta i altres d’una forma pacífica. I només s’ha eliminat pacíficament una frontera. La que hi havia entre les dues alemanyes, que no hi hauria d’haver estat mai. Tampoc és veritat que Europa tendeix a unificar-se. Els resultats dels referèndums de la constitució europea, demostren que Europa no té cap tipus de tendència a unificar-se (aquí si que interessava lo del referèndum, ja que el resultat era favorable als interessos socialistes)
És cert que cadascú defensa Catalunya com creu convenient. ERC ho fa des de la dignitat, la valentia, i la confiança en el poble català. El PSC des de la por, la submissió i la falta de confiança en el poble català.
De totes maneres, segueixo sense entendre com es pot defensar Catalunya:
- Votant en contra de les seleccions esportives.
- Encapçalant el “cepillado” de l’estatut.
- Incomplint la llei pel retorn dels papers segrestats a Salamanca.
- No publicant les balances fiscals.
- No reconeixent la unitat de la llengua.
- Fent una interpretació a la baixa de l’estatut, per no invertit el que s’ha d’invertir.
- Negant les consultes populars, independentment de si el resultat és el que vol el PSC.
- Volent que Blanes no tingui un carrer amb el nom d’en Xirinachs.
- Permeten l’espoli fiscal, reconegut pel propi PSC.
Afirmes que el que us preocupen son les persones.
Aquí tens dos exemples reals dels problemes reals de les persones.
- Cada dia he fer 80km per anar a treballar, pago tres peatges i trigo 2h. Amb una velocitat mitjana de 40km/h i pagant tres cops, per anar, i el mateix per tornar, a qualsevol estat normal, haurien rodat molts caps, o s’aixecaria una revolta, però aquí no passa res.
- Tinc un conegut que li han diagnosticat una malaltia greu, llarga, lenta i cruel. El metge li vol receptar un medicament que trigarà quatre mesos en tenir. Segons el metge, això passa només a Catalunya. A qualsevol altre part de l’estat, la tindria el mateix dia. És un clara manifestació de tenir que fer veritables malabarismes amb els pressupostos de sanitat, cosa que es veu, altres no han de fer.
Davant problemes reals, de persones reals, quina és la solució que ens donen des de l’estat i des de el socialisme? Que ens ho preguem amb bon humor.
Si hagués una mica de dignitat, hauria de ser el propi PSC el que demanes immediatament la dimissió d’aquesta ministra, que per tal de no ofendre-us a vosaltres, m’estalvio el adjectiu que es mereix.
Amb els espanyols mai arribarem enlloc. No fa falta esperar mes temps per veureu. Qui no ho vulgui veure, és que és cec, o còmplice.
Els comentaris d’en jfo, també m’estalvio fer-hi cap esment.
Salutacions i Independència
Benvolgut Josep,
Si cap comentari per part nostra t'ha resultat ofensiu, prego no el tinguis en compte, i no em ratificaré amb els anteriors arguments.
La descripció que fas del feixisme s'acosta tant a la realitat, disculpa'm per la contundència, com un ou a una castanya. Cal no confondre feixisme amb totalitarisme, perquè amaguen concepcions d'una època, en molts matisos diferenciada. No tornaré a definir què és allò que és feixisme, però només afegiré que la descripció ha estat feta després de la lectura de Pierre Milza, Emilio Gentile, Enzo Collotti, Salvatore Lupo, Ian Kershaw, Ferran Gallego, Francisco Morente, Ismael Saz Campos, Renzo De Felice, Robert O. Paxton, George L Mosse, Palmiro Togliatti, Marco Tarchi, Ernst Nolte, per donar una petita mirada a alguns dels llibres que he tractat sobre feixisme. La definició era prou àmplia perquè cap d'aquests historiadors la pogués sancionar. Zeev Sternhell, un altre dels grans historiadors del feixisme, et diria que no pot ser definit en rigor ni d'esquerres ni de dretes.
En tot cas, el feixisme no té dues formes, sinó moltes més:
- racisme en el cas alemany, i també en l'italià després de 1938.
- brutalitat política que prové de la primera Guerra Mundial (Gentile).
- imperialistes (com ha posat en evidència Harian Davidson, un dels que no havia citat).
- Estetització de la política.
- Activisme polític. Cal no confondre una dictadura de dretes amb el feixisme. El feixisme no busca mai no donar informació a la població, sinó tenir tota la població molt activa políticament en una mateixa direcció (Ian Kershaw).
- Curiosament diuen mirar el futur, però acaben mirant el passat, i reconvertint dates claus (com l'1 de maig) en dates nacionals (George L. Mosse, la nacionalización de las masas).
- Estan influenciats per Nietzhe, i una certa concepció hegeliana de la història, a partir de la lluita de la nacions. Nietzche l'utilitzen per parlar de l'home nou, que ha de fer un nou tipus de política i de món.
- Resten il·luminats pel futurisme, sobretot, en el cas italià (Marinetti tindrà algun paper en el feixisme).
- Pensen la vida com una contínua revolució en nom de la nació, i aquí és on juga un paper important una persona provinent de l'esquerra, George Sorel, fet pel qual Sternhell afirma no poder definir el feixisme ni d'esquerres ni de dretes, que és allò que deia Ramiro Ledesma Ramos, i fins i tot, Onésimo Redondo després de l'unificació amb les Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistas, de l'any 1931. En tot cas, opino que el feixisme, per nucli ideològic ultranacionalista, és sempre un moviment essencialment de dretes, amagat sota una retòrica ultranacionalista revolucionària, que finalment però juga a favor de les empreses més importants i en pro d'un capitalisme sense ànima.
- El feixisme consideren que tot per l'Estat, i res més enllà de l'Estat, l'Estat és el partit, i el partit és la pàtria. Pensen que parlen en nom de la nació, i per això sempre diuen això necessita Alemanya, això necessita Itàlia, o això necessita Espanya. Per aquests motius, Hitler deia que el poble alemanya parlava a partir de la seva boca, ja que es creia capaç d'interpretar tots els sentiments del poble alemany.
Així doncs, i segueix essent una definició prou breu, el feixisme és quelcom molt complex. No voler un referèndum no és feixisme, perquè hem de tenir rigor amb els conceptes que utilitzem.
Un liberal de cap a peus, que creu amb la democràcia parlamentària, i és un convençut demòcrata (fet que l'invalida per ser un bon feixista a partir de dues causes: per liberal i per demòcrata, això mai ho acceptaria el feixisme, en cap cas) pot estar en contra de tenir un país en què a cada nova idea d'un grup de gent (cal tampoc no dir minories ni col·lectivitats, sinó grup de gent) pugui tenir. Sinó ens podem trobar que el grup de gent x vulgui una República, el grup de gent y un país sense progrés energètic, el grup de gent z vulgui una central nuclear, el grup de gent A vulgui unir-se amb França, el grup de gent B vulgui la unió amb Portugal, el grup de gent f vulgui la independència de la província de Lleida, el grup de gent M vulgui una Espanya imperial que tingui en compte l'expansió per Amèrica, el grup de gent N vulgui que el món tingui en compte l'expansió pel mediterrani dels antics catalans, etc., etc., etc. I resulta que d'idees n'hi ha moltes, però un sistema eficaç, que atorga estabilitat, ha resultat ser el parlamentari, i sense ser el millor dels possibles, continua sent el que millor ha funcionat a tots els nivells. Per tant la discussió és entre democràcia participativa, i democràcia representativa, aquí el feixisme que és quelcom molt diferent no hi pinta absolutament res.
El feixisme allò que defensa és que el món té una conflagració entre nacions i pobles. Per això s'ho mira tot des del punt de vista o estàs amb nosaltres o en contra, o et posiciones a favor de les nostres tesis o estàs encadenat i sota l'ègida d'altres doctrines que et converteixen en esclau, i per això el feixisme t'anima a alliberar-te i esdevenir fort, somnis de megalomania, a somiar amb la nació plena, forta i feliç, un paradís que considero que en cap sistema es produirà, perquè finalment l'utopia ha resultat funesta en el segle XX, i només és vàlida avui en els termes que ha definiti Daniel Innerarity.
Desconfiem, en conseqüència, del feixisme quan promet que a canvi de dominar una altra nació, que sovint és expressat com alliberar-se, per exemple, i ho diuen eh!, podria citar mil textos, de la influència perniciosa francesa o europea, aleshores, Espanya tornarà a ser feliç. Les promeses de felicitat, en el temps del feixismes, a partir d'alliberacions nacionals, van conduir a grans catàstrofes.
El feixisme diu, també, per exemple l'espanyol, no ser nacionalista, ja que això consideren que és una paraula reservada a d'altres. Ells són patriotes, es defineixen com a tals, i diuen mirar el futur, creuen no ser iguals que els antics conservadors, perquè pensen més en el futur que en el passat.
D'acord, però resulta que els feixistes després els traicionen les paraules acumulades, perquè resulta que la història que imaginen, el d'una Espanya unida des de la nit dels temps, no és gens real.
Per allà 1714, Espanya no era una nació, tal com defensen els feixistes, perquè en 1714 no hi havia nacionalisme que és la ideologia que ha creat nacions. Atenció a la paradoxa dels feixistes, diuen no ser nacionalistes, però en canvi ajuden a pensar que en el passat remot hi havia una nació, quan en realitat només apareix després de l'acció dels nacionalistes.
en 1714 allò que hi ha, i a tots els països europeus, més que menys, són monarquies compostes. Això ho accepten tots els historiadors d'aquí i d'allà. El Rei de Castella, per tenir un paper a Catalunya, havia de ser compte de Barcelona. Felip V allò que fa és intentar consolidar el seu poder, a partir de la centralització, tal com havia fet el seu avi Lluís XIV a França. Però Espanya li importa molt poc, entre altres coses perquè Espanya tal com la coneixem avui, no existia aleshores. Per tant, 1714 només pot ser entès com un fet nacionalista en el present, a partir de canviar de manera important la història, per treure'n algun fruit pel futur. El feixisme espanyol ho va fer i va interpretar erròneament.
Davant d'això, i personalment, allò que faig és intentar defugir visions en què els dolents sempre són els mateixos. No hi estic d'acord. Tampoc em crec quan algú em diu si treballem per aquesta nació serem feliços. No, de cap manera. Hi ha moltes més identificacions per tancar els ulls amb una sola: la identificació de gènere, medioambiental, de classe, de llibertat, de democràcia, de justícia social, etc., etc., etc., com perquè sigui possible entendre el món només a partir d'una visió pobre entre els meus i els altres, o la meva nació i la dels altres. Les identificacions humanes, avui més que mai, superen fronteres, són internacionals, i tota construcció del món futur ha d'intentar seguir aquesta mateixa tendència. Això sí, la identificació nacionalista o fins nacional, existeix, i s'ha de respectar, una i l'altra, més encara aquella que em defineix especialment a partir de la llengua, les costums o de la vida quotidiana, estic parlant de la catalana. En tot cas, no vull fer com els feixistes, i pensar que només hi ha aquesta identificació, que si alliberem Espanya, com deien els feixistes, o fins alguna altra nació, serem feliços, perquè aquesta visió està mancada de suport en la realitat. Grups ètnics, pobles, nacions, pàtries, són paraules del primer terç del segle XX, i l'angoixa que varen causar, avui, m'inclino per una societat d'individus connectats amb xarxa, alguns comparteixen aquesta visió amb uns altres, per exemple la del respecte al medi ambient, els altres coincideixen en què cal consolidar la revolució femenina, els de més enllà s'ajunten per tal de defensar una millor educació, etc, i això, aquestes identificacions, traspassen fronteres, com deia, i no és aquella visió en què tot mal ve de fora, i tot bé vindrà quan la nació sigui alliberada, com deien els feixismes, que és on he volgut centrar la discussió. La pàtria hauria de ser el llenguatge, com deia Semprún, i el govern de Catalunya d'allò que s'ha de preocupar és dels ciutadans, de les múltiples i variants identificacions, però per Déu que una identificació no confongui mai que parla en nom de la pàtria, perquè després és quan començo a témer el pitjor.
Benvolgut anònim,
Estic impressionat (no et preocupis per la contundència. L’accepto amb esportivitat)
A veure si ho he entès bé?
El feixisme entre altres coses te les característiques:
“El feixisme no busca mai no donar informació a la població, sinó tenir tota la població molt activa políticament en una mateixa direcció (Ian Kershaw)”
Per fer això, evidentment, haurà d’amagar informació i en donarà segons convingui, faltant a la veritat. (balances fiscals)
“Estetització de la política.”. quina? La estètica des dels anys trenta del segle XX, fins avui, ha canviat molt. Un feixisme actual, segur que aquest tema el tractaria amb mes subtilesa.
“Estan influenciats per Nietzhe, i una certa concepció hegeliana de la història, a partir de la lluita de la nacions”(La negació constant de que Catalunya es una nació, o la prohibició de la convocatòria de consultes populars als governants electes de les comunitats autònomes, per evitar la constatació democràtica de nacionalitat)
“El feixisme consideren que tot per l'Estat, i res més enllà de l'Estat” (la sagrada constitució)
Amb tot això, i trobo a faltar una característica important. Sembla que dins de les característiques del feixisme, no hi es la de prohibir la llibertat d’expressió en un grau mes o menys alt i evidentment la democràcia. Per tant dedueixo que hi han feixismes democràtics. Es cert? No, oi que no? El feixisme nega el dret de vot als ciutadans.(No es poden convocar referèndums, que posin en perill el projecte del estat) Es curiós, que t’hagis oblidat d’aquesta característica del feixisme, que es la mes important.
Conclusions:
Així dons, si el feixismes filtren la informació donada als ciutadans per tal de que aquests tinguin activisme polític en línia a la política que marca l’estat (per exemple les balances fiscals), practica la lluita de nacions (negació de la nació catalana) i la oblidada falta de d’una total democràcia (convocatòria de referèndums per part de càrrecs electes) queda clar, que l’estat espanyol compleix aquestes característiques. Tal com ja havia dit en els anteriors escrits, l’estat espanyol, te característiques feixistes. I es important recordar, que aquestes tres característiques feixistes, estan recolzades pel PSC.
Et vaig pregar que no desviessis el tema, divagant sobre el feixisme. Que enlloc de feixisme, prefereixes totalitarisme? Dons val. Però tant tu, com els que ens llegeixen, sabeu perfectament que volia dir amb feixisme. Has intentat desviar el tema, però no cola.
Per altre banda, apart dels noms de molts autors, no has aportat massa, ja que tots sabem que es el feixisme.
Has fet una lectura del feixisme, on sense dir-ho, assenyales amb el dit a certes forces polítiques, i no entraré en detalls, però en realitat has fet una lectura, on tots som feixistes. Si es mira la historia, perquè es mira la historia. Si es mira al futur, perquè es mira al futur. Si es parla de nació, perquè es parla de nació. Si es parla d’estat, perquè es parla d’estat. Fins i tot quan es parla d’alliberament es feixisme. Hi ha algú que no sigui feixista?
L’intent de minimitzar un referèndum d’autodeterminació, com “una nova idea d’un grup de gent” tampoc cola.
Un referèndum es convoca amb seriositat, i no com una ocurrència d’una nit de gresca. Per convocar un referèndum, han d’haver-hi certs paràmetres que aconsellin fer-ho. Com per exemple la modificació important del àmbit legislatiu, fins l’extrem que els diferents canvis de govern, no puguin anant traient i posant una norma, segons els seus interessos, tenint en compte, que les autoritats tinguin clars indicis, que la norma per consultar, pot tenir molta acceptació per part de la població. A l’estat espanyol, s’han fent referèndums en aquest sentit (Estatuts d’autonomia, integració en organitzacions internacionals tipus OTAN i constitucions) Però aquest no es el tema.
El tema es que l’estat espanyol no deixa que presidents de comunitat autònomes escollits democràticament tinguin la possibilitat de consultar amb els seus ciutadans. Per que? Per acumular poder (un altre característica dels feixismes que se t’ha oblidat) Potser no es creu en les capacitats intel·lectuals dels presidents de les comunitats autònomes? Tu no creus en les capacitats intel·lectuals del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, en José Montilla? Jo sí. Estic segur que es prou capaç, per determinar perfectament com, quan i perquè s’ha de convocar un referèndum.
No banalitssis el tema del referèndum amb exemples com el de "el grup de gent f vulgui la independència de la província de Lleida”. De totes maneres, si així fos, quin problema hi ha? Si els lleidatans volen ser independents, i ho aconsegueixen democràticament, dons perfecte, i que els hi vagi molt bé. En mi trobaran un amic. Però aquest no es el cas. Siguem seriosos. Si el President d’una comunitat autònoma creu que hi ha un important grup de la població disposada a fer un canvi, hauria de tenir la possibilitat de ratificar-ho democràticament amb un referèndum. I això no s’enfronta de cap de les maneres amb una democràcia parlamentaria. De fet Espanya ho “és”, i bé convoca referèndums de tant en tant.
Respecte al final del teu discurs, estic totalment d’acord amb tu, però no veig cap motiu per rebutjar la independència. Tot el que dius es, i ha de ser, compatible amb la independència. Crec que tens masses tòpics sobre l’independentisme, que es molt mes modern del que crec que penses pel que puc entendre de les teves paraules. La independència no s’enfronta en absolut amb les identificacions personals de ningú ni tant sols les coarta. Tot això son idees preconcebudes de qui no vol escoltar l’ideari independentista.
Només hi ha una cosa amb la que no estic d’acord.
“Grups ètnics, pobles, nacions, pàtries, són paraules del primer terç del segle XX”
Grups ètnic, pobles i nacions, ha existit sempre. Potser amb un altre nom, però sempre han existit.
Els humans som gregaris, i per tant, em de coexistir en societat per sobreviure. I per tant, els diferent grups sempre s’han enfrontat, els uns amb els altres.
Tot i que no em volia estendre tant, sembla que has aconseguit desviar el tema, però no. Soc molt pesat, ja ho sé.
En aquest fil s’ha dit que el PSC defensa els interessos de Catalunya, i jo com ciutadà, demano que m’expliqueu com defenseu Catalunya, tenint en compte tot un seguit d’accions del PSC, que a priori, no semblen massa favorables ni a Catalunya ni als catalans. Les repeteixo, per fer-vos memòria.
Qui ha votat en contra de les seleccions esportives?
Qui va encapçalar el “cepillado” de l’estatut?
Qui incompleix la llei repetidament pel retorn dels papers segrestats a Salamanca?
Qui és el que no publica les balances fiscals?
Qui és el que no reconeix la unitat de la llengua?
Qui vol estafar Catalunya, amb una interpretació a la baixa de l’estatut, per no invertit el que ha d’invertir?
Qui fa un acte de feixisme pur i dur, negant una consulta popular?
Qui no vol que Blanes tingui un carrer amb el nom d’en Xirinachs?
I ara hi afegeixo uns altres.
Si l’estat federal i plurinacional no es possible, quina sortida ens queda?
Per que no reconeixeu a Catalunya com una nació, i enlloc d’això, afirmeu que a Catalunya hi han un bojos que diuen que son una nació, com diu l’estatut, en paraules planeres?
Que en penseu de les declaracions de la ministra Magdalena Álvarez, sobre que quan ens quedem sense llum, o el tren no arriba a lloc, o estem aturats en un embús, havent pagat un peatge, ens ho hem de prendre amb bon humor?
Per acabar, jo he sortit de l’anonimat. M’agradaria saber amb qui parlo.
Disculpeu les faltes, però és molt tard.
Salutacions i independència.
Benvolgut Josep,
Parles amb algú de JSC Girona, que no se li fas pesat, i per això a diari decideix contestar-te. No tot allò que preguntes o tots els temes que exposes, però és que són tants i tan diversos que hom ha d'escollir.
Sobre feixisme: la definició és molt treballada, i no tothom sap què és feixisme, i per això per definir-ho m'he llegit tots els llibres exposat, que com veuras no són pocs. Trobo injust desvirtuar la meva definició, quan la faig jo, dient que tothom coneix què és feixisme. Feixisme és tot aquest seguit de modes d'actuar, de manera conjunta, o si més no, els eixos més importants. Per exemple, un ultranacionalista espanyol, però parlamentari, no podria ser feixista, de cap manera, perquè no compleix els eixos d'ésser feixista. Jo, el que exposava, és que hi ha modes d'actuar que poden ser perillosos en un futur, i a partir dels quals cal anar molt en compte.
En tot cas feixista: té una dimensió organitzativa a base d'agregació interclassista, forma el partit milícia, i funda la seva identitat no en el sentit de jerarquia social i la proveniència de classe, sinó en el sentit de la camaraderia. Creu tenir una missió de regeneració nacional, i pensa sempre i en continu com si hom estigués en estat de guerra contra adversaris polítics. a més té una dimensió cultural fundada en un pensament mític en el sentit tràgic del futur sinó s'actua a la vida. Té molt en compte el mite de joventut com agenerador d'història, i militaritza la política com a model de vida i d'organització col·lectiva.
Es proclama pragmàtic, antimaterialista, antiindividualista, antiliberal, antidemocràtic, antimarxista, tendencialment populista i fins anticapitalista en retòrica. Són de gran importància els mites, els rituals i els símbols d'una religió laica, es tracta de convertir la política en quelcom sacra on les masses s'uneixin, i a partir d'aquest mecanisme es crei l'home nou. Existeix una voluntat d'Estat totalitari, on es produeixi la fusió de l'individu i de les masses en la unitat orgànica i mística de la nació, com a comunitat ètnica i moral. Defensen una ètica civil fundada en la subordinació absoluta del ciutadà davant l'Estat. En el poder crearant un aparel de policia i funcionaran a partir del partit únic, i el sistema polític utilitzat serà una simbiosis entre partit i Estat, ordenat segons jerarquia de funcions, establerta des de dalt, i dirigida per la figura del cap. Intenteran controlar el capitalisme amb una economia corporatica, i el seu objectiu serà la grandesa de la pàtria, la grandesa nacional, l'imperi, perquè finalment són un tipus d'ultra nacionalisme.
No sé si tothom ho sap, però a mi m'ha costat anys aprendre-ho. Aquests són els eixos d'una definició molt complicada que comporta que considerar l'Estat espanyol feixista avui, si fos així (i sens dubte no ho és en cap cas), hauríem de modificar la definició de feixisme fins a les arrels, i convertir el feixisme en una cosa completament nova i diferent que fins ara no ha estat. Ara, de tot es pot parlar, només cal convèncer els intel·lectuals de tot el planeta, per tal que dins de feixisme vulguin incorporar el parlamentarisme, les idees liberals, algunes idees de classe, i fins la poca ambició exterior. Ai, las! Si s'aixequés algun feixista diria això no és feixisme ni és una ...
En fi, prou feixisme que després m'acusaràs de desviar el tema, tot i que jo només et vull respondre fil per randa, a moltes de les coses tan interessants que planteges.
La meva concepció del món no està en pensar que si em separo d'aquell o del de més enllà, seré més ric, el nostre objectiu és defensar Catalunya quan no inverteixen prou en infrastructures, o quan el nacionalisme de l'altra banda (que desgraciadament també, a l'altra banda també n'hi ha) decideixen ofendre de bell nou cultura tan antiga i viva com la catalana. Així ho fem. El socialisme hem lluitat, fins i tot havent deixat un dels nostres grans presidents pel camí, perquè Catalunya fos una nació. En tot procés, allò que no es pot proclamar és que tot el que volem nosaltres haurà de ser així. Tan de bo fos així! Però en els processos, amic de conversa, allò que cal és negociar, perquè les veritats absolutes van ser quelcom tan tràgic del segle passat, i per la qual cosa el paper que ens toca és defensar tot allò que afecta els catalans i catalanes, tot i sabent que altres solucions utòpiques, en el sentit negatiu del terme, no ens portarien a situacions millors, sinó molt més inestables, i que només respondrien als propòsits d'una part prou important dels catalans, però no de tots.
No em vulguis convertir en un nacionalista, no penso com tu. Jo no em pregunto què faré si l'Estat federal fracassa, en primer lloc, perquè no penso amb el fracàs, sinó en la mútua comprensió, i d'això n'estic segur, i sobretot, perquè allò que em preocupa més és tenir una vida digna, una llengua i cultura respectada.
D'allò que es tracta és de no deixar-se endur per aquest vent fred, d'una banda i de l'altra, que ens diu que si Espanya està unida tot fantàstic, o que si Catalunya és independent, doncs, la sèptima maravella, bé, nosaltres ens preocupa l'estabilitat, la pau, la justícia social, les persones, el diàleg, la tolerància, i així no anem enlloc, ni amb els uns ni amb els altres.
No vols altres sortides, per tu si tot va terriblement malament, en conseqüència, millor, i així arribes el teu macro objectiu en dos dies. I això no pot ser. Les coses tan radicalment diferents (no en el sentit pejuratiu, sinó de forta diferència) costen molts anys i treball, i no es pot dir o fan el que jo dic, o són uns feixistes. Escolta, no! Feixisme és un moviment concret, que si va massacrar algú fou a socialistes, a moltes de les nostres famílies, i avis. I en tenim memòria, encara que no fem herois, ni tornem el nostre passat com si fos una batalla entre bons i dolents. I és que a la vida no hi ha bons i dolents, i encara que em diguis que tinc prejudicis, és que resulta que la teva sortida és només una, unilateral, i sense discussió possible, i jo veig la vida a partir del matís, i dels milers de grisos.
Respecto profundament les teves idees, i veig que les defenses des de la racionalitat, i des de l'argumentació, però crec que són profundament conservadores, les bases (tot i que diguis mirar el futur), en una història inventada per nacionalistes que té molt de falsa (això de 1714 per qualsevol historiador és un acudit. Els nacionalismes no neixen abans del XIX, i el català a inicis del XX).
Una història falsa, que et fa pensar el procés com si fos el d'un poble, que ha de pensar com un sol ésser, i alliberar-se. Jo, això dels pobles, també ho veig de manera relativa: existeix el poble espanyol i el català? On comença territorialment un i acaba l'altra? On comença l'idioma català i comença el castellà? En quin punt de la frontera? La ciència pot definir què és una llengua i què no, o bé tot plegat és una convenció, segons interessa els uns o bé els altres, i si es pot separar digues-me quines diferències exactes fan que si no s'excedeix de les quals es pugui parlar encara del mateix idioma, perquè aquí d'història i de connexions tots en compartim moltes. I penso que el valencià és llengua catalana. Però no creus que un dia algú va haver de decidir salvar unes diferències de la llengua catalana per tal de salvaguardar-la com a llengua, i això es va fer en un marc molt d'activisme nacionalista per part de la gent de la LLiga Regionalista.
Sabies que Jacint Verdaguer no havia ballat una sardana en tot la seva vida? Sabies que la diada nacional és establerta per un grup polític a inicis de segle XX? Sabies que la burgesia catalana aposta en el XIX pel castellà com a llengua de cultura per voluntat pròpia? Sabies que la història que expliques de 1714 és inventada per conservadors com Cambó o d'Ors?
També tot el nacionalisme espanyol és inventat per Menéndez Pelayo, Unamuno, Azorín, que utilitzen antics materials per reconvertir-los, i pintar una història escrita, en el cas de Pelayo, en els Heterodoxos.
Per la qual cosa, molta prudència en el passat. I si no tens suport en el passat, on bases les teves teories? En dir que sense Espanya aniríem més bé. Jo et dic que sense aquesta comarca o l'altra, també aniríem més bé. Però escolta, això no és gens d'esquerres, sinó de dretes.
Siguem intransigents amb la defensa de la nostra terra, cultura, tradicions i llengua, sapiguem ser cosmopòlites, i aprendre dels altres, decidim viure en el segle XIX, i superar fronteres i no basar-nos en aquests vells conceptes ètnics, que no porten gaire enlloc, i somiem una Europa socialista, justa socialment, amb gent que tingui els seus drets respectats. En aquestes qüestions no ens separen tantes coses.
Algunes de les preguntes que repetidament em fas, les contesto explicant la meva concepció.
"Cepillado" No va ser "cepillado", sinó un gran estatut ple de noves possibilitats, fet que per això el defenseu també ara. Això de "cepillado" va ser una falta de formes d'Alfonso Guerra.
Cap Estat no publica tot allò que es fa, i això no necessàriament és perquè vagi contra tu, o contra el teu país, sinó que hi ha raons més profundes, precisament perquè vivim en democràcia parlamentària.
Seleccions catalanes? Jo no hi veig problema, perquè fer un problema d'això acaba essent un acudit per una banda i per l'altra.
Jo el que proposo per Blanes és fer un carrer amb el nom de Pasqual Maragall, José Montilla, Felipe González, o Rafael Campalans, o Tomás Meabe. Ens podríem posar d'acord en algun d'aquests noms?
Una salutació molt cordial.
Hola.
Molt bona, aquesta.
Ja sé que parlo amb algú de JSC Girona.
Bé. Per fi, i quan ja no tenia cap esperança, has començat a respondre algunes coses.
Segueixes defensant-té de lo del feixisme sense acabar de sortir-té’n.
Fas una definició del feixisme molt ben estructurada i sense fissures. Perfectament catalogat. Però parles d’un feixisme de principis del segle XX. Aquest feixisme va fracassar. El feixisme, s’adapta’t als nous temps per millorar, i s’ha fet molt mes subtil. Ja no és una practica política tant definida. Vols diferenciar entre feixisme i dictadura militar? Cap problema. Per mi no és ni millor ni pitjor, és igual, tot i els mil tecnicismes que em puguis dir. Tu parles d’un feixisme antiquat, que es vol fer evident i es vol mostrar al món amb orgull. Jo parlo d’un feixisme modern, subtil, maquiavèlic, camuflat, i infinitament molt mes perillós, ja que normalment, es disfressa de democràcia bipartidista, on el líder, ha deixat de tenir importància, fins l’extrem de deixar que el poble esculli al “tirà”, i lo veritablement important, és el sistema. La perpetuació del sistema. Només així, sense que ningú sigui conscient de la seva existència, és com el feixisme arriba, o pot arribar a triomfar.
En els anteriors escrits, crec que ja he posat en evidencia, les diferents accions de l’estat espanyol, que podrien estar fetes perfectament pel feixisme clàssic.
El feixisme té coses dolentes, coses molt dolents i coses pitjors.
Les coincidències entre l’estat espanyol i un regim feixista o totalitari, son de les coses molt dolentes, o de les coses pitjors. I malauradament, el PSC dona suport a aquestes practiques feixistes o totalitàries.
No és que l’estat espanyol o el PSC siguin feixistes en el terme clàssic o acadèmic, de fet no ho son, però si tenen aquest trets de coincidència, deguem-ne poc democràtics, que serà bo eliminar del tot. I amb voluntat, tant l’estat espanyol, com el PSC, poden eliminar aquestes practiques. El perquè no ho fan, dons no ho sé.
Afirmes:
”el nostre objectiu és defensar Catalunya quan no inverteixen prou en infrastructures, o quan el nacionalisme de l'altra banda (que desgraciadament també, a l'altra banda també n'hi ha) decideixen ofendre de bell nou cultura tan antiga i viva com la catalana. Així ho fem.”
Dons no ho sembla, i és per això que he plantejat les preguntes que he plantejat. El simple fet de plantejar-les, ja és un símptoma de que no defenseu Catalunya com dieu.
Afirmes:
“El socialisme hem lluitat, fins i tot havent deixat un dels nostres grans presidents pel camí, perquè Catalunya fos una nació.”
En primer lloc, crec que no és just que us feu amos i senyors del socialisme. Dins de EUiA, o IC, o la mateixa ERC, son molts els que també es consideren socialistes. El mes adient, crec que seria dir el PSC.
I quan dius “hem”, crec que hauries de dir “havien”. És cert que el PSC havia lluitat per que Catalunya fos una nació. De fet, i si no ho tinc malentès, en l’últim congres del PSOE durant el franquisme, el dret d’autodeterminació de Catalunya, era reconegut. El que no sé, és com de sobte, això va canviar.
En el present, el reconeixement de la nació catalana, depenia de vosaltres i només de vosaltres. Teníeu el suport del 90% del Parlament. No teníeu res mes que fer-ho i callar moltes boques. Però no. En lloc de reconèixer la nació catalana, vàreu preferir la formula del “hi ha uns bojos que diuen que Catalunya és un nació”. Quan es té tot a favor, i res en contra i no és fa, és per que no hi ha la voluntat de fer-ho. En el millor dels casos, al PSC d’avui, tant li fa si Catalunya és una nació o no. Ja dic, en el millor dels casos.
Per altre banda, et vull fer un matis que crec important. No cal lluitar per que Catalunya sigui una nació. Catalunya és una nació, el que cal, és que sigui reconeguda. Els punts de partida son importants, i si partiu d’un punt que posa en qüestió la nació catalana, ja comencem malament. Per cert, el mateix et dic del dret a l’autodeterminació, que ja el tenim, el que cal, és que ens el reconeguin, i tenir la llibertat de exercir-lo.
Afirmes:
“En tot procés, allò que no es pot proclamar és que tot el que volem nosaltres haurà de ser així. Tan de bo fos així! Però en els processos, amic de conversa, allò que cal és negociar, perquè les veritats absolutes van ser quelcom tan tràgic del segle passat, i per la qual cosa el paper que ens toca és defensar tot allò que afecta els catalans i catalanes”
Evidentment. Segueixes sense escoltar el missatge independentista, que mai, mai, s’ha negat a una negociació. Tot i això, en les negociacions, de vegades cal plantar-se. Plantar-se és un tècnica negociadora, i com a persona d’esquerres, hauries de saber-ho.
Els comitès de representació dels treballadors de les empreses, negocien constantment condicions de treball, amb “l’amo”. Normalment, les negociacions és fan inacabables, fins que una de les dues parts és planta, i des d’aquest moment, que les negociacions comencen a ser fructíferes. Qui sap, si un dia ens plantem, si els espanyols, no s’ho repensen, i comencen a prendre’ns seriosament, i aleshores arribar a un acord. El problema, és que jo, personalment, i la immensa majoria dels militants d’ERC, ja no ens els creiem. El tarannà d’en Rodríguez Zapatero, el de debò, no del que ell tant es vanagloria, ha fet molt de mal.
Cal arribar a la independència, i des d’aquesta posició d’igual a igual, si volen/voleu, dons negociem, si s’escau.
Afirmes:
“tot i sabent que altres solucions utòpiques, en el sentit negatiu del terme, no ens portarien a situacions millors, sinó molt més inestables”
Ja et vaig comentar que aquesta por, a mes a mes d’infundada, és mes aviat un motiu per voler la independència.
Afirmes:
“i que només respondrien als propòsits d'una part prou important dels catalans, però no de tots.”
Aquest argument, sempre m’ha fet molta gràcia. Hauríeu de quantificar lo de “prou important”.
Posem d’exemple el cas basc. Podríem dir que a Euskadi, segons les representacions parlamentaries, seria fàcil que hi hagués un percentatge del 51% de la població favorable a l’autodeterminació. És aleshores, quan es diu que no es pot imposar al 49% de la població, la independència d’Euskadi. Això si, és normal imposar al 51% la nacionalitat espanyola.
Si una part “prou important” és superior al 50%, s’ha d’acatar el que diu aquesta part prou important.
El que vols dir, és que per tal d’assolir la independència, la part prou important, ha de ser el 100%? O si mes no un percentatge semblant?, ja hem pogut comprovar que el 90% no és prou important.
Afirmes:
”Jo no em pregunto què faré si l'Estat federal fracassa, en primer lloc, perquè no penso amb el fracàs, sinó en la mútua comprensió, i d'això n'estic segur, i sobretot, perquè allò que em preocupa més és tenir una vida digna, una llengua i cultura respectada.”
L’estat federal no és que fracassi, és que ha fracassat abans de néixer. Negar això, és negar lo evident. Si mes no, aquesta opció no és valida, si no canviem la nostra política de negociació, que l’únic que aconsegueix és allargar eternament les negociacions, sense arribar a cap punt concret.
I si vols una llengua i cultura respectada, avui per avui, això no és així, i a curt o mitja termini, no sembla que la cosa hagi d’anar millor. Tard o d’hora, el PP tornarà a la Moncloa, i tornarem al punt de partida. (en cas de que haguéssim marxat del punt de partida)
Afirmes:
”nosaltres ens preocupa l'estabilitat, la pau, la justícia social, les persones, el diàleg, la tolerància.”
A vosaltres, a ERC, a EUiA, al PP, a CiU. A tothom ens interessen aquestes coses. Tornes a fer-té amo i senyor d’aquest valors, que en realitat els compartim tots.
Afirmes:
”per tu si tot va terriblement malament, en conseqüència, millor, i així arribes el teu macro objectiu en dos dies. I això no pot ser. Les coses tan radicalment diferents (no en el sentit pejoratiu, sinó de forta diferència) costen molts anys i treball, i no es pot dir o fan el que jo dic, o són uns feixistes.”
“és que resulta que la teva sortida és només una, unilateral, i sense discussió possible, i jo veig la vida a partir del matís, i dels milers de grisos.”
Ei, això és collita teva, i només teva. No sé d’on treus tot això. Et prego, que a partir d’ara, quan escoltis, o llegeixis coses d’ERC, escoltis el que es diu, i llegeixis el que hi ha escrit, i no escoltis el que vols escoltar, i no llegeixis el que vols llegir. Tens moltes idees preconcebudes sobre la forma de pensar de l’independentisme, que a mes a mes, és molt, per mi massa, divers.
Afirmes:
”Respecto profundament les teves idees, i veig que les defenses des de la racionalitat, i des de l'argumentació, però crec que són profundament conservadores, les bases (tot i que diguis mirar el futur), en una història inventada per nacionalistes que té molt de falsa (això de 1714 per qualsevol historiador és un acudit. Els nacionalismes no neixen abans del XIX, i el català a inicis del XX).”
Jo també respecto les teves idees, el que no acabo d’entendre, son les formes de les teves idees. Si mes no, és fàcil interpretar-les com una constant contradicció. Però tornes a caure en prejudicis.
De conservadores, res de res. Això ha estat molt bo. Jo que soc el que vull canviar les coses, soc el conservador, i tu, que ets el que vols conservar les coses com estan, ets el ..........progressista? va, home, va. (o dona. Segueixo sense saber amb qui parlo)
Sobre lo de la historia, també esta ben trobat. És veritat que els nacionalistes inventen la Historia. Alguns exemples:
Els reis catòlics van ser els primers reis d’Espanya.
La guerra de successió de la corona ........ espanyola? Va ser una guerra civil.
Respecte a lo dels nacionalismes, en anteriors escrits teus (o d’una altre persona) eren del segle XX, ara ja son del segle XIX.
El moviment, clarament nacionalista de la Renaixença, és de la segona meitat del segle XIX. De totes maneres, crec que abuses dels diccionaris. Tant amb el tema del feixisme, com amb el del nacionalismes, encorsetes massa en el temps aquest fenòmens, que difícilment neixen del no res. Al 1714, potser, i només potser no hi havia nacionalisme. Però és que no té cap importància. Al 1714. Catalunya era independent del tot. Espanya no existia com ens polític. I tot això va canviar amb la força de les armes, i acompanyat d’una llarga i forta repressió.
Però et repeteixo, la historia és important, i Catalunya té arguments històrics per avalar la independència, però és del tot innecessària. Posem que tens raó, que sincerament, no ho crec. I que? Una nació és nació, per la voluntat de ser-ho, independentment o no del seu bagatge històric.
Posem l’exemple que deies de Lleida.
Si demà Lleida decideix que vol ser independent. No té cap argument històric. Però si vol ser independent, qui és ningú, per dir-li que no? La demanda d’independència, només necessita un argument. La voluntat de ser independent, tota la resta, és un afegit que por refermar les idees, però només això
Dius:
“ Jo, això dels pobles, també ho veig de manera relativa: existeix el poble espanyol i el català? ...perquè aquí d'història i de connexions tots en compartim moltes “
No havíem quedat que Catalunya era una nació? D’on venen ara aquest dubtes? O potser és que això de que Catalunya és una nació, no t’ho acabes de creure, i per això heu optat per allò tant estrany dels bojos que diuen que Catalunya és una nació? Totes aquestes preguntes son pura demagògia. Home! que arribat el moment, segur que es troben totes les respostes. No seriem els primers, en fer una cosa així, i els catalans i els espanyols, som tant bons i tant dolents com tothom. Si els demés ho han pogut fer, nosaltres també. Tot això no és cap problema.
Dius:
“I penso que el valencià és llengua catalana. Però no creus que un dia algú va haver de decidir salvar unes diferències de la llengua catalana per tal de salvaguardar-la com a llengua, i això es va fer en un marc molt d'activisme nacionalista per part de la gent de la LLiga Regionalista.”
La veritat és que la gent del PSC, sou brutals. M’he t’has dient que no reconeixeu la unitat de la llengua en benefici de la mateixa llengua? Sou capaços de donar unes respostes tant inversemblants, que mai deixareu de sorprendrem. Sincerament, només puc dir dues paraules: Que fort!!!!!! Perdona que pot semblar que t’estigui faltant al respecte, i res mes lluny de la meva voluntat, però estic bocabadat. Així dons, podem decidir salvar unes diferències d’Espanya per tal de salvaguardar-la com a estat, i separar algunes de les comunitats autònomes, com per exemple la catalana.
Dius:
Sabies que Jacint Verdaguer no havia ballat una sardana en tot la seva vida?
Ni jo.
Sabies que la diada nacional és establerta per un grup polític a inicis de segle XX?
I que vols dir amb això?
Sabies que la burgesia catalana aposta en el XIX pel castellà com a llengua de cultura per voluntat pròpia?
Si.
Sabies que la història que expliques de 1714 és inventada per conservadors com Cambó o d'Ors?
A veure. La historia la escriuen els vencedors. Catalunya va ser la vencedora? No. Dons si algú a inventat alguna historia, no han estat els catalans. Com a mínim, segur que és mes fiable que la inventada per vencedors invasors.
Tornes a insistir amb la historia. Això és un símptoma nacionalista. T’ho hauries de fer mirar (dit amb tota la complicitat i afecte)
Dius:
”Siguem intransigents amb la defensa de la nostra terra, cultura, tradicions i llengua, sapiguem ser cosmopolites, i aprendre dels altres, decidim viure en el segle XIX, i superar fronteres i no basar-nos en aquests vells conceptes ètnics, que no porten gaire enlloc, i somiem una Europa socialista, justa socialment, amb gent que tingui els seus drets respectats. En aquestes qüestions no ens separen tantes coses.”
Ser intransigents? Però havíem quedat que s’ha de negociar, i negociar, i negociar, i negociar, i negociar, i negociar, i negociar, i negociar, i negociar, i negociar.
El que no es pot dir del PSC és que sigui intransigent amb la defensa de Catalunya.
El cosmopolitisme, és una festa, i jo vull anar-hi de convidat, no d’acompanyant d’un convidat. I dic acompanyant, per no dir una paraula mes vexatoria.
Dius:
"Cepillado" No va ser "cepillado", sinó un gran estatut ple de noves possibilitats, fet que per això el defenseu també ara. Això de "cepillado" va ser una falta de formes d'Alfonso Guerra.”
A veure.
Catalunya és una Nació – Hi han uns bojos que diuen que Catalunya és una nació = Cepillado
Relacions bilaterals – No hi han relacions bilaterals = cepillado
Concert econòmic – no hi ha concert econòmic = cepillado
Blindatge de les competències = no hi ha blindatge de les competències = cepillado.
Resposta incorrecta.
Per cert. No defensem aquest estatut. Es vol aplicar, a disgust, per que no hi ha un altre sortida, de moment.
Dius:
”Cap Estat no publica tot allò que es fa, i això no necessàriament és perquè vagi contra tu, o contra el teu país, sinó que hi ha raons més profundes, precisament perquè vivim en democràcia parlamentària.”
I ja esta? O sigui, no es publiquen, perquè no, i ja esta. I doneu suport a aquest argument tant “contundent”?
Resposta incorrecta
Dius:
“Seleccions catalanes? Jo no hi veig problema, perquè fer un problema d'això acaba essent un acudit per una banda i per l'altra.”
Perdona però l’acudit és votar al parlament una cosa, i al congreso de los diputados un altre.
I dic acudit, per no dir incoherència.
Si el PSC, és manté ferm en una posició, no hi han acudits que valguin. El que no pot ser és voler quedar bé a Catalunya i a espanya en aquest cas, perquè acabeu quedant malament a tot arreu. Aquí us diran botiflers, i allà us diran fidels servents, i en un to força pejoratiu.
Dius:
“Jo el que proposo per Blanes és fer un carrer amb el nom de Pasqual Maragall, José Montilla, Felipe González, o Rafael Campalans, o Tomás Meabe. Ens podríem posar d'acord en algun d'aquests noms?”
Ens alguns casos, segurament si, quasi segur que si. (ei, això és a títol personal, no podem ficar-hi a ERC) en altres, evidentment no. Així dons.............. quina és la teva resposta?
Salutacions i independència.
Ostres, amic de conversa, no deixes de sorprendre'm. El meu discurs pot tenir profundes paradoxes, i això no em sorprèn gens ni mica, perquè realment crec, i d'això n'estic convençut, i ho he intentat explicar aquí moltes vegades, de la gran riquesa del matís.
Allò que m'ha divertit més és que t'hagis passat molts comentaris preguntant-me una sèrie de coses sense massa sentit, perquè com comprendràs, i només per exemple, jo no sóc de Blanes, i no conec les corrents internes per tal de posar el nom d'un carrer o d'un altre. Allò que sé és que a Blanes governa la dreta, i més enllà de la dreta, gràcies a ERC. D'això sí que n'estic absolutament segur.
Si baixes algun moment en el món analític, lluny del món de les idees i de les llengües pures, t'adonaràs que tot pot acabar essent de manera molt relatiu. Les concepcions al voltant de les llengües, els pobles o les nacions, les construeix els processos històrics, per això puc dir que és la mateixa llengua, però que pot no ser així en un futur. I no resulta paradoxal, ni contradictori.
Jo, amic de conversa, vull fer-me entendre, però a vegades sembla que no vulguis entendre les meves paraules.
Ets un profund conservador! Ho crec sincerament. Penses que la llengua, els pobles i les nacions són coses indubtables, i per això tenim aquest dret o aquell altre.
La meva visió és profundament diferent. Jo crec, i ho he dit aquí per activa i per passiva, que els nacionalismes han tingut un pes molt important en la creació de nacions (nacionalismes d'esquerra i de dretes, ètnics o de caire liberal, de drets i deures. Vull dir el nacionalisme que arriba per la Revolució francesa i el que arriba pel romanticisme alemany o volkgeist). En tot cas, el nacionalisme ha creat nació. Com el socialisme ha creat justícia social.
Dir-me a mi mateix socialista, d'altra banda, ja entendràs que no significa convertir-me en amo i senyor del socialisme, que no és pas la meva voluntat, bon conservador, ai, las!, volia dir bon conversador!
Els pobles, les nacions, símbols, mites, etc, s'han d'ubicar dins d'un projecte polític que imagina nacions (tal com nosaltres, els socialistes, imaginem un món ple de pau, justícia social i, fins i tot, et diré ordre). El nacionalisme, he intentat explicar, és una ideologia, de la que tu i el PP participeu, i en canvi a molts socialistes ens interessa, però considerem secundària, perquè pensem més en les persones, que no en les fronteres.
El nacionalisme comença el segle XIX, té orígens remots i arrels, fins i tot en la Revolució francesa, evoluciona tal com et deia amb un pensament ètnic que es localitza a Alemanya.
Però allò que tu vols fer és escampar una identificació a partir d'uns arguments, que no has expressat clarament. En tot cas, proposes que la idenficació sigui la del nacionalisme català.
Aquesta és una opció amb mil bons arguments, però una opció sumament política, i la història no et dóna la raó, i com que el passat no t'adjudica la veritat, cal dubtar de si les categories que utilitzes com poble i d'altres, siguin veritats de sempre. No, en cap cas!
Jo allò que t'estic dient és que la lluita d'ERC, de la Lliga Regionalista (tot i la seva vessant franquista paradoxalment), i la posterior reconversió en Convergència, els nacionalismes catalans, han contribuït de manera significativa a fer avançar una cultura catalana, i unes identificacions basades en el nacionalisme català.
Una vegada varem entendre els socialistes que les coses anaven més enllà de l'economia, varem decidir donar suport sense matisos a aquesta manera de pensar, ja que tenia bons arguments, Catalunya havia tingut un procés que permetia el naixement del nacionalisme català (opció política que vol l'autogestió basant-se en la història o bé en la voluntat del ciutadà), i tant ens varem involucrar en aquest procés que forem claus en el suport al catalanisme durant la II República, juntament amb el republicanisme. Tant ens varem involucrar en els vostres arguments, que un president socialista ha fet avançar un pas capdalt per a la nació catalana, el nou Estatut, que és un pas de suma importància, i que fou també gràcies a Maragall.
Però fixa't bé que d'allò que parlo és de procés, i si un dia aquí no hi hagués ni una nacionalista, la nació catalana deixaria de tenir sentit. D'igual manera si no hi hagués ni un sol nacionalista espanyol, tampoc existiria la nació espanyola, que és nació de nacions, definició que aglutina en la convivència i que fa possible un futur.
A mi allò que em preocupa és el futur. Em preocupa veure com a la societat basca hi ha gent que no pot parlar políticament. Però també em preocupa que amics meus hagin de mirar sota el cotxe. I saps, això és una merda gran, per uns i pels altres. Per això crec, que si la identificació de poble, que per a mi no hauria de tenir tanta importància, és tan important per altres, doncs, considero que hi ha camins per defensar-la, per convèncer a tots d'allò que vosaltres voleu, i a Catalunya aquests camins s'estant seguint, i espero sincerament que sigui per molts anys.
Cal tenir en compte els processos, juguem en unes regles, i venim d'on venim, per canviar quelcom important, o hi ha una àmplia majoria que dóna suport a la mesura, en aquest cas al referèndum, o bé és un exercici de creació de problemes i de conflictes civils enorme, un exercici de poca responsabilitat política tan gran, que converteix en indefensió profunda a molta gent d'un territori, perquè un president, sigui del partit que sigui, ho ha de ser de tothom.
En això sóc molt prudent. Però no només amb nacionalisme, sinó que condemno la violència i fins i tot les mesures que poden crear fisures socials enormes en tots els sentits, també en aquestes legislatures penso que el PSOE hauria d'haver estat més prudent en algunes qüestions. Com t'he dit penso que l'ordre és prou important, la pau social, per tal de ser molt curosos amb tot plegat. Perquè resulta que durant la II República ens va anar com ens va anar.
Això que diu l'Ignasi Ramonet que estan a Europa no hem de témer res. Això no ho crec gens ni mica. Si aquí, durant els últims anys, amb la dreta tan agressiva que hi ha, no hi ha hagut un cop d'Estat, ha estat perquè la reforma militar de Felipe González ha impedit que es repeteixi un procés que portava dos-cents anys repetint-se.
Tinc un conegut de dretes que em diu, la gent d'esquerra sempre esteu amb l'amenaça de sinó, ens plantem, o sinó ens tirem al carrer, però amb això heu de vigilar que l'última vegada que van haver hòsties, ja sabeu com us va anar. I a mi se'm glaça la sang. La violència em repugna, d'un cantó i de l'altre. I amb apostes maximalistes com les que proposes només podràs trobar de l'altre cantó contestacions i reaccions tan agressives i dures com les que injustament us donen des d'Espanya.
Negociar és trobar una sortida. Si ERC renunciés a la utopia, fins i tot demandaria a totes hores, la unió amb ERC (en propòsits) per tal de poder crear el tipus d'Estat que us pogués fer contents. Si el PP renunciés a la unitat d'Espanya, fins i tot m'uniria amb ells, per tal de poder crear una bona relació amb una Catalunya independent.
I els pobres vascos es maten per aquesta tonteria de si posar o no una frontera, i ho trobo terrible i desconcertant. Tan totalitari en el cas d'ETA com el pitjor comunisme o feixisme.
I ja sé que no té res a veure amb l'independentisme català, mai no ho diria això, sinó que vosaltres treballeu amb arguments.
Tan de bo poguéssim sortir d'aquest mar agitat de nacionalismes per tot arreu, i caminar cap a un nou segle, on no importés on neix la gent, ni el color de la pell, ni la llengua, sinó que es tractés a tothom com a persona, i a tot arreu es respectessin les diferències. Això et proposo. No vols militar amb nosaltres?
Per últim, no em facis respondre a unes preguntes per després anar-me dient resposta incorrecta, resposta incorrecta, o no contesta, que no ets el meu professor, i ja em permetràs dir que aquí no et pots erigir com a amo i senyor avaluador de les respostes.
Salutacions i Espanya nació de nacions, i Catalunya lliure i federada, i pau i justícia social, que si algun partit pot dir que ha defensat això amb l'ànima sempre aquesta ha estat el dels socialistes.
bah!
Ostres nois hem deixeu bocabadada i m'agradaria que poséssiu el vostre intelecte en comú i ens ajudéssiu a tranquilitzar Blanes. Sóc socialista però les reflexions d'en Josep Cabana són perfectament compatibles amb el company de Girona.
Us agraeixo a tots dos les vostres extenes cartes. He après molt!
Amic de conversa.
Uns aclariments al teu últim escrit.
Has explicat perfectament la gran riquesa del matís, i estic amb tu. Les coses no son o blanques o negres. De fet, difícilment hi haurà alguna cosa completament blanca o completament negra. En realitat, tot és de color gris, amb un inacabable sortit de tonalitats. Però el que no podem fer, és emparant-nos amb aquests matisos, tenir una posició immobilista, ja que sempre hi haurà un matís que impediria fer canvis. S’han de posar límits als matisos, abastant-ne tants com es pugui, però limitar-los a fi de poder progressar.
M’ha sorprès que no fossis de Blanes, ja que en aquest fil, s’ha fet referència a ERC i JERC de Blanes, especificant que eren de Blanes, i la foto que il·lustra el fil, crec reconèixer a una regidora socialista de Blanes.
Potser tu creguis que les meves preguntes no tenen sentit, però el tenen. I de Blanes, si no recordo malament, només t’he fet una pregunta. Però ja que treus el tema blanenc, amb un comentari que no calia i que no és cert:
”Allò que sé és que a Blanes governa la dreta, i més enllà de la dreta, gràcies a ERC. D'això sí que n'estic absolutament segur.”
Dons si estàs tant segur d’això, com de les coses que hem estat parlant, em satisfà molt.
Potser cal que t’expliquin des de fora el que ha passat en realitat.
A Blanes governa la dreta, i mes enllà de la dreta, gràcies al PSC de Blanes
A Blanes governa la dreta, i mes enllà de la dreta, gràcies a una jugada molt, però que molt arriscada del candidat de la llista del PSC de Blanes, durant la campanya electoral.
A Blanes governa la dreta, i mes enllà de la dreta, gràcies a una nefasta política de pactes després de les eleccions municipals.
Passo a explicar-me.
La promesa electoral del candidat socialista, va ser la de no pactar amb ERC, mentres ERC no canviés de candidat, amb el pretexta, que el candidat d’ERC, no treballava.
Es podria acceptar que no treballava bé, però treballar, ja et jo que si, i molt.
Per això només és un pretexta. La realitat era que el candidat del PSC, volia captar els vots dubtosos entre ERC i el PSC, pensant que així, se’ls quedaria ell, en forma de vot útil.
Evidentment, això (entre moltes altres coses) ens va fer mal electoralment, però al PSC també, ja que les dues formacions polítiques vàrem perdre vots, amb la diferencia que els nostres volts perduts es van quedar a casa, i els del PSC, van anar a parar al partit al que tu anomenes mes enllà de la dreta.
Però enlloc de reconèixer l’errada, durant els temps de les negociacions pels pactes per poder formar govern, tot i que el PSC sabia que necessitava del vot d’ERC, va ser incapaç de fer cap, repeteixo, cap proposta per formar govern. Cosa que era summament perillosa si realment volia formar govern. Perquè va fer aquesta temeritat? Segons diu, per honestedat amb el seu electorat, complit la paraula donada. En realitat estava jugant un altre carta, i aquesta no era altre que la de les pressions del PSC Girona, i no m’he les pots negar, i d’ERC Girona. Evidentment, ERC es va oposar a aquestes pressions. En definitiva, el que el candidat del PSC a Blanes pretenia, era que ERC de Blanes, llencés els vots rebuts a la paperera, a canvi d’algun pacte a Figueres, o Olot, o a on fos. L’altre jugada de pactes PSC Blanes, era la de pactar amb el PP de Blanes. Ho repeteixo. El PSC de Blanes va voler pactar amb el PP de Blanes fins l’últim moment. Cosa que no entenc, ja que hauria d’haver previst, que el PP tenia la possibilitat de pactar amb CiU, i davant d’aquestes opcions, pel PP, no hi ha color entre el PSC i CiU.
Resumint, el PSC de Blanes va fer tot el que calia, per no formar govern, jugant-se l’alcaldia a una possibilitat molt remota. De debò esperava el PSC de Blanes, que ERC de Blanes llencés els vots rebuts a la paperera, tal com ha fet el PSC, que els seus 8 regidors no tenen res mes a fer que oposar-se? El PSC de Blanes, si que va llençar els vots rebuts a la paperera.
A Blanes governa la dreta, i mes enllà de la dreta, gràcies a CiU, que a diferencia del PSC, si volien l’alcaldia de Blanes. CiU, a fet el que tenia que fer, que és empassar-se l’orgull, i pactar amb aquell partit al que tu anomenes mes enllà de la dreta, per tal de no llençar el vots rebuts.
ERC de Blanes, només a pactat amb CiU, i amb ningú mes. No ha creuat ni una sola paraula, ni amb el PDB, ni amb el PP, cosa que no pot dir el PSC.
ERC s’ha quedat a la oposició, perquè només ha pactat amb un partit de l’actual govern. Amb CiU, cosa que no ens suposa cap complexa.
Un altre cop, que el PSC de Blanes s’espavili, com ho ha fet CiU. Com ho ha fet ERC, que només amb un regidor a la oposició, ha portat el seu programa a l’acció de govern, mentres que el PSC, amb 8 regidors mes els dos de EUiA, ha estat incapaç de fer arribar el seu programa al govern.
També pots veure el meu punt de vista d’això, aquí:
http://elblogdenjosepcabana.blogspot.com/2007/07/lultimtum-den-marig.html
http://elblogdenjosepcabana.blogspot.com/2007/07/la-sorpresa-final.html
Afirmes:
“Si baixes algun moment en el món analític, lluny del món de les idees i de les llengües pures, t'adonaràs que tot pot acabar essent de manera molt relatiu.”
He de dir que no he de baixar al món analític, ja que crec que ja hi soc, però el que no faré, és defugir del món de les idees i de la utopia. Només perseguint la utopia, ens podrem apropar a ella. Fer anàlisis i matisant fins l’extrem, és inmobilista i conservador.
Dius
”Ets un profund conservador! Ho crec sincerament. Penses que la llengua, els pobles i les nacions són coses indubtables, i per això tenim aquest dret o aquell altre.”
Ignorant lo de “conservador” (ja n’hem parlat del tema i no penso insistir mes) potser tinguis raó. Però mentres tu poses en dubte les llengües, els pobles i les nacions, hi ha un poble, una nació (el teu poble i la teva nació) que esta sent assimilat. Quan s’hagin acabat els teus dubtes, segurament, ja serà tard.
Dius.
“El nacionalisme, he intentat explicar, és una ideologia, de la que tu i el PP participeu, i en canvi a molts socialistes ens interessa, però considerem secundària, perquè pensem més en les persones, que no en les fronteres.”
Fins ara no he dit res, per jo no em considero nacionalista. No crec que el poble català sigui millor en res que qualsevol altre poble del món. És un de tants. Sense res d’especial. Això si, és un poble sota la fosca ombra d’un altre poble, i jo crec amb la justícia social, i crec que el poble català, té tant dret com qualsevol altre a veure la llum del sol. Sol que no veu, i comença a dubtar de l’existència d’aquest sol.
Aquí, crec que m’explico millor.
http://elblogdenjosepcabana.blogspot.com/2007/09/12-carta-un-nacionalista.html
Dius
“Tant ens varem involucrar en els vostres arguments, que un president socialista ha fet avançar un pas capdalt per a la nació catalana, el nou Estatut, que és un pas de suma importància, i que fou també gràcies a Maragall.”
Em permeto recordar, que mentres en Jordi Pujol era el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, només un partit volia fer un nou estatut. Aquest partit era ERC.
Només quan en Jordi Pujol va decidir no tornar-se a presentar a les eleccions, Tant el PSC com CiU, veient que segons les enquestes, es veurien forçats a pactar amb ERC, i aquesta els obligaria a demanar un nou estatut, es van avançar als esdeveniments, per tal de no tenir que cedir davant d’ERC en un punt tant important. Fins aquell moment, Tant el PSC com CiU, eren del tot contraris a un nou estatut.
L’únic impulsor del nou estatut és ERC, que amb el seu creixement electoral va empènyer a les dues forces majoritàries a moure fitxa. La historia dirà que el nou estatut és del SR, Maragall, i/o del Sr. Mas, ja que ERC va preferir cedir el protagonisme, per tal aconseguir un nou estatut (el del 30 de setembre. El del 90%) Paradoxalment, ERC es va veure traïda pel PSC-PSOE i per CiU, amb el pacte Mas-Zapatero.
Lo de que la nació espanyola és nació de nacions, és equivalent a dir que hi ha una nació per sobre de les altres. Això, és nacionalista. I lo de la convivència, és només per uns. Uns altres, ens hem d’aguantar.
Lo de la violència a Euskadi, crec que no té raó de ser per traureu en aquesta conversa, tot i que deixes clar que no té res a veure amb l’independentisme català. Jo també podria parlar-ne d’ella, i no ho he fet, i no ho faré.
Dius
”Cal tenir en compte els processos, juguem en unes regles, i venim d'on venim, per canviar quelcom important, o hi ha una àmplia majoria que dóna suport a la mesura, en aquest cas al referèndum, o bé és un exercici de creació de problemes i de conflictes civils enorme”
Evidentment. Ningú a defensat el contrari. I jo pressuposo la capacitat de ser responsable a qualsevol President de la Generalitat, i per tant, hauria de tenir la capacitat de convocar referèndums.
També et veig força preocupat per les fronteres. I no entenc perquè. Les fronteres, només son una ratlla a un mapa. No eviten ni provoquen res. Qui evita o provoca les coses, son les persones, i depenent de si hi ha frontera o no, el possible conflicte canvia de nom. O guerra civil, o guerra internacional. Però la guerra o el conflicte, ho provoquen les persones, no les fronteres. El conflicte si ha d’esclatar, esclatarà igual, hagi frontera o no.
Dius:
”Tan de bo poguéssim sortir d'aquest mar agitat de nacionalismes per tot arreu, i caminar cap a un nou segle, on no importés on neix la gent, ni el color de la pell, ni la llengua, sinó que es tractés a tothom com a persona, i a tot arreu es respectessin les diferències. Això et proposo. No vols militar amb nosaltres?
Ei, aquest és el programa d’ERC. Estàs segur que no t’ha equivocat de partit? Només hi ha una diferencia. ERC va ,mes enllà i diu que es tracti a tothom com a persona i es respectin també els seus drets col·lectius.
Sobre les respostes que dones, dons crec que les meves preguntes son força mes profundes que contestar-les amb quatre paraules. És evident que t’incomoden, i vols passar per sobre d’elles tirant pilotes fora.
Responent a l’ultima anònima, la conversa amb l’amic de Girona ha estat engrescadora, però no crec que siguem molt compatibles. Si mes no de moment. Quant Catalunya, o millor encara, els Països catalans, siguin lliures, aleshores, podríem parlar-ne.
Això si, t’agraeixo el compliment, encara que després del escrit d’avui, potser té’n penedeixes.
Per últim, i si no teniu inconvenient, enllaçaré aquesta conversa al meu blog.
Salutacions i independència.
Benvolgut amic Josep,
Repeteixo: no sóc de Blanes. La meva visió d'allò que ha succeït és la següent: el PSC, a Catalunya, té a ERC o l'esquerra verda, com els grups més propers per governar, amb els quals podem compartir moltes coses, encara que penso com també has deixat clar que les nostres posicions són sensiblement diferent. En concret, però, a Blanes, Joan Puig no tingué responsabilitat de govern, i va voler fer oposició fins i tot al en el govern, i a voltes d'ha de construir. Per això des del PSC varen creure inoportú governar amb Joan Puig, que tampoc mai va voler pactar, sinó que va jugar la carta en contra de l'anterior alcalde, Josep Marigó, i a favor de poder vendre que amb un regidor es pot obtenir molt, quan jo considera que allò que es té ha estat un govern de dretes i més enllà de la dreta. En política importen les persones, i amb Joan Puig no s'ha pogut pactar.
Crec que el nacionalisme és una ideologia que ha construït nacions, les quals estan sotmeses a la redefinició constant. Quan escrius sobre la nació catalana, d'aquí a cinquanta anys, algú recuperarà els teus textos per dir, per exemple, que el poble català coneixia que tenia uns drets. Es tracta de reutilització de textos en clau de projectes de futur. I les paraules són infinites i per això es poden utilitzar per això o per allò, segons interessos.
No nego que la nació catalana sigui menys real que la concepció de la dignitat obrera, però això ha estat conseqüència d'un procés, que pot seguir unes línies o bé unes altres. Ets nacionalista quan no et preguntes sobre el passat i acceptes sense matisos la nació catalana, perquè això com he explicat es tracta d'un procés, de la mateixa manera que la construcció espanyola. No hi ha diferències.
Si hi hagués una generació en contra del nacionalisme, podrien acabar amb les nacions i començar noves maneres de pensar. No tenia raó Pere Coromines quan deia que si no quedés ni un català, les muntanyes, els rius i la terra tindrien com a resultat necessàriament el naixement de nous catalans. No, de cap manera, la ideologia i les identificacions nacionals han estat creades pels nacionalismes, d'una banda i de l'altra. Per tant és difícil ser independentista sense ser nacionalista, perquè com justifiques la independència per una zona concreta, i això requereix de participar molt de la ideologia nacionalista. Jo en participo d'aquesta ideologia, crec amb la nació catalana, i en sóc consciènt, però també en ser dubtar per salut intel·lectual i democràtica, de la mateixa manera que dubto de la nació espanyola.
La independència del país només podria tenir bases profundes en un procés molt profund nacionalista, que hauria de definir la nació en un sentit o altre, i no crec que la manera fos dient que ens varem independitzar perquè els d'allà eren una llosa, perquè no sembla en excés d'esquerres.
L'Estatut: negar el propòsti del president Maragall de portar endavant un nou Estatut a costa de tantes coses, no és creïble. Un bon historiador tindrà en compte el treball d'ERC, però també el del president Maragall, que crec que fou una víctima polític en nom d'un nou marc estatal, que dóna un pas molt important cap a una Espanya, i un Madrid, que sàpiga entendre que Espanya o és plural o mai no podrà existir, perquè a partir de la imposició ja ho varen provar durant gairebé quaranta anys, i no obtingueren més que fracassos.
ETA: res a veure l'independentisme català amb aquest grup terrorista. Res a veure! I pels segles dels segles. Sàpigues disculpar-me haver-ne parlat, però en cap cas no era per això o per allò, sinó només una reflexió compartida en un moment en què la tensió és molt important i hom se sent profundament desencantat de tot plegat.
Sóc un lector atent del teu bloc, així que conec els teus escrits.
Una salutació ben cordial.
Benvolgut amic de conversa Josep, una cosa més, que avui ja has vist que el text no és en excés llarg, per tant encara m'ho puc permetre: no m'és cap inconvenient que la nostra conversa sigui publicada en el teu bloc, ans tot un orgull.
Sóc l'anònima "complaguda". Sr. Cabana em sembla bé que exposi les seves idees i en una gran part estic d'acord amb vostè, però no en les manifestacions que fa sobre la intencionalitat del no pacte amb el Sr. Puig, no pas amb ERC. En els primers comicis que fou cap de llista el Sr. Puig, el vaig votar perquè em va semblar assenyat i un bon gestor. Desprès, però, no he entès el que volgués fer d'oposició des del govern, tant amb CIU abans com amb el PSC i EU després. Ni que vogués imposar el seu criteri tinguen un sòl regidor, més tard dos. També que la seva capacitat de feina pot ser molt gran a Madrid, i ser un bon comunicador utilitzant les TICs. però no pas a les àrees que ell portava a Blanes. I ho dic amb recança. La lectura que he fet del resultat de les eleccions és la següent: la credibilitat o no del Sr. Marigo ha restat invariable, el descens dels vots es donen per altres motius que també afecten a la resta de formacions. El Sr. Puig va tenir que acceptar una devallada i va voler morir matant. I ho dic sense "acritud". Després tota la campanya de desprestigi i d'"acoso i derribo" cap al PSC i el seu representant em sembla intolerable. Continuo però, complaguda per la correcció.
Records,
Benvolguts amic de conversa i amiga “complaguda, però ja no tant”. ;-)
Evidentment teniu la vostra visió de com han anat les coses a Blanes, i nosaltres la nostra. Però podeu entendre que no podia deixar que una sentencia absoluta com la que es va fer sobre el perquè governa la dreta a Blanes, es quedés sense resposta, sobretot, perquè creiem que es absolutament .............. diguem-ne errònia.
Amb en Joan Puig si s’ha pogut pactar. I tant. El que va passar es que no es va voler pactar, que es molt diferent.
Respecte a lo de no voler pactar amb Joan Puig i si amb ERC, això no potser. En Joan Puig era el candidat d’ERC, No voler pactar amb el candidat d’ERC, es no voler pactar amb ERC.
Davant d’aquesta tesi, hi han moltes coses a dir:
Això de no voler pactar amb el candidat d’una formació política aliena, es manipulació. El PSC no pot, ni tant sols s’ha li hauria d’haver passat pel cap, fer una proposta com aquesta. El que ERC no farà, serà canviar de candidat perquè el PSC ho digui. ERC es sobirana, i es ERC qui decideix qui es el seu candidat.
Us imagineu per un moment que arribem a fer el mateix? Us imagineu que acceptem, que renunciem al nostre candidat, però a canvi, demanen que el PSC renunciï al seu, i que el Sr. Marigó, es quedés fora del ajuntament? Ho hauríeu acceptat? Suposo que no. No voler pactar amb el candidat d’ERC era no voler no pactar amb ERC.
També cal recordar, que ERC es un partit assembleari. La decisió presa, va ser per assemblea. I vostès no saben quin va ser el vot d’en Joan Puig. No saben si era a favor o en contra. La decisió la prendre ERC de Blanes, i no en Joan Puig , que en aquest cas, només el la veu d’ERC. Per tant, lo de morir matant, això no ho poden saber, i evidentment, per la meva part no ho sabran mai.
Sobre el prestigi del Sr. Marigó, ell solet s’encarrega de perdre’l. I no es l’únic que a patit acoso y derribo, ja m’enteneu. Oi que si? Siguem sincers, si us plau.
Pel que fa a la conversa que hem tingut, com era d’esperar, ni un ni l’altre ens hem mogut de les nostres posicions inicials, però si ha servit per conèixer-nos millor.
Jo segueixo pensant que el PSC es un partit nacionalista espanyol, i que ERC té la seva quota de nacionalisme en positiu.
També, vull fer el meu reconeixement al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, en Pascual Maragall, que sincerament crec que va fer tot el que va poder, però va trobar masses pals a les rodes, sobretot dins del PSC, ja que en declaracions posteriors, ha reconegut que l’actual estatut, no paga l’esforç ni els sacrificis fets.
En Pascual Maragall i el poble català són les grans víctimes d’aquest estatut. La injustícia que ha patit el Sr. Maragall, es del tot intolerable, i força indignant. Encara que també em sento enganyat per ell, ja que si considerava que l’estatut no era el que havia de ser, amb la seva petició del “SÍ” al estatut, ens va enganyar a tots.
Malauradament, sembla que hem cridat al mal temps parlant de violència. Avui l’hem patida, uns mes que altres, es veritat. La violència es el recurs dels ignorants, i dels que no tenen arguments. Tant debò, no es torni a repetir.
Per acabar, gràcies per la vostra atenció i per deixar-me enllaçar aquesta conversa.
Salutacions cordials...........................i independència
OSti tu les coses que es diuen dsd de les JSC de Girona, no he estat enterat de aquesta conversa interminable i llarguissima que heu tingut aquests ultims dies, roduït pel fet que no vaig tornar a veure la noticia aquesta fins que no he visitat el bloc del company Josep.
pel que he llegit per sobre, i dels companys de Girona de les JSC, perquè estigueu informats, les JERC de Blanes actuen en conjuntura tambè i amb l'aprovació de les JERC de Comarques, així que no entenc aquesta acusació a nivell personal i particular de Blanes amb la frase:
"Joan Puig porta temps volent construir un país homogeni culturalment, ple de sectarismes i de polítiques de campanari. Veig que la continuació està assegurada, lamentablement, amb la continuació de la nissaga"
Primera sobre la frase, en Joan Puig i en Marc Puig sóm gent diferent i la gent que ens coneix sap que en certs espectes pensem diferent
Segona sobre la frase, les politiques d'en joan puig són les que fa ERC tant a Blanes com a nivell nacional(Països Catalans)tots elles aprovades per els diferents organs del partit
Per altre banda, SEguirè opinant dins el bloc i seguirè entrant nomès faltaria,igual que tinc el vostre enllaç al meu bloc, igual que tambè us animo a participar als consells de joventut i participar en algunes coses de la vida social de blanes, ja que per desgracia fins el moment això no ha estat possible.
Al mateix temps que ens va saber molt de greu que les JSC es neguessin a participar en un debat a Blanes el passat dia 8 de setembre, un debat sobre varis temes entre ells les eleccions generals el dret a lautodeterminació i sobre temes d'actualitat, i a més la possibilitat de donar a coneixer que era la vostra organització a Blanes.
Per cert, i per no fer-me més pessat, dir-vos companys de Girona, que si el PSC no esteu al Govern, no és perquè ERC no hagi volgut, sinò que és perquè el vostre partit no va voler escoltar les propostes d'esquerra de Blanes, les mateixes propostes que ha acceptat ciu, així que si no heu volgut estar al Govern de Blanes, no dieu que ha estat cosa nostre, perquè com ja hem dit, la nostre prioritat en el seu moment era la readitar el tripartit
Però vaja, no vareu voler
Marc Puig
www.marcpuig.blogspot.com
Aprofito per despedir-me del gran conversador Josep Cabana. Potser sí, tots en els nostres llocs, però jo amb les coses molt més clares, que debatre en política si més no, això té d'encertat.
Davant de la Independència, mitja vida perquè sempre la pogueu defensar, l'altre mitja per dir que separar-se seria mala solució, per l'altre nacionalisme de la banda contrària, i per això hem de cercar un marc on tots ens poguem trobar. Crec que hauria de ser el del federelisme.
En tot cas, un plaer la conversa. Gràcies per les últimes paraules, s'agraeixen d'un mode sincer en aquests moments.
Una salutació molt cordial, Alfons Jiménez Cortacans.
Bueno compañeros pues ya veis como se toma la parte (Joan Puig) por el todo (ERC) y sin atender a más razones se trata de justificar lo injustificable que es el hecho de haber puesto en manos de la derecha politica (CiU y PP ) y económica (PDB,CiU y el PP)el ayuntamiento de Blanes y a la vez ser oposición y gobierno.¿Donde están los famosos 50 puntos?.Esos no los conoceremos nunca.Cuando algo le parezca positivo al Sr.Puig será uno de esos puntos,lo demás no.Buerno,es ,lo que hay.
Ahora bien tratar de justificar todos los desastres politicos que a nivel de toda Catalunya está haciendo ERC siempre con el monotema de la independencia(en la que no creen ni ellos) y en el victimismo(todo culpa de Madrid)eso ya cansa de puro irracional y facilón.Se puede entender la demagogia,pero con un poco más de imagi nación.¡Siempre lo mismo!.Si son los mismos que han votado en contra del Estatut,los mismos que con la asignación presupuestaria para el 2008 de los Sres.Solbes y Castells para Catalunya pues por la mañana bien,a mediodia no se y por la tarde ya veremos.Un poco de rigor y menos soflamas patrioteras.
Salud y republica para todos.
Gràcies Alfons.
Una salutació cordial, i a reveure.
:)
I am able to make link exchange with HIGH pr pages on related keywords like [url=http://www.usainstantpayday.com]bad credit loans[/url] and other financial keywords.
My web page is www.usainstantpayday.com
If your page is important contact me.
please only good pages, wih PR>2 and related to financial keywords
Thanks
BrureadellSex
magan fox boobs, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187756]megen fox pics[/url] megan fox twitter
kim kardashen, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187768]free kim kardasian sex tape[/url] kim kardashian scandal pics
taylor swift music lyrics, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187772]invisibie by taylorswift[/url] taylor swift at vmas
he could be the one hannah montana mp3, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187786]naked hanna montana[/url] hannahmontana songondiseychanl
latest harry potter news, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187792]harrry potter[/url] harry potter books by release date
new york single cruises to new england, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187798]carnival cruise nyc to canada reviews[/url] cruise vacations to mediterranean
justin bieber photo, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187812]justin bieber ustream at bahamas[/url] justin bieber album cover
biography of britney spears, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/187814]britney spears thighs[/url] britney spears in thong
megan fox as a child, [url=http://discuss.tigweb.org/thread/175542]ts megan foxx[/url] megan fox supergirl outfit
hiya
great forum lots of lovely people just what i need
hopefully this is just what im looking for looks like i have a lot to read.
if you guys exigency to stationary [url=http://www.generic4you.com]viagra[/url] online you can do it at www.generic4you.com, the most trusted viagra drugstore seeking generic drugs.
you can learn drugs like [url=http://www.generic4you.com/Sildenafil_Citrate_Viagra-p2.html]viagra[/url], [url=http://www.generic4you.com/Tadalafil-p1.html]cialis[/url], [url=http://www.generic4you.com/VardenafilLevitra-p3.html]levitra[/url] and more at www.rxpillsmd.net, the compelling [url=http://www.rxpillsmd.net]viagra[/url] inception on the web. well another great [url=http://www.i-buy-viagra.com]viagra[/url] pharmacy you can find at www.i-buy-viagra.com
Predilection casinos? certify this contemporary [url=http://www.realcazinoz.com]online casino[/url] guide and wing it belittle online casino games like slots, blackjack, roulette, baccarat and more at www.realcazinoz.com .
you can also impede our fresh [url=http://freecasinogames2010.webs.com]casino[/url] orientate at http://freecasinogames2010.webs.com and flourish in legitimate folding spondulix !
another solitary [url=http://www.ttittancasino.com]casino spiele[/url] neighbourhood is www.ttittancasino.com , because german gamblers, call loose online casino bonus.
[url=http://www.watchtruebloodseason3.net][img]http://www.watchtruebloodseries.com/wp-content/uploads/2010/05/truebloodclaude.jpg[/img][/url]
Hey
As you all are big fans of True Blood, i came across this great where you already can watch the second episode of season 3 .
Here is the link where you can watch this great serie, its totally free and you can stream any episode from every season.
Let me know what you think about it!
[url=http://www.watchtruebloodseason3.net] Watch True Blood Season 2 Online [/url]
[url=http://www.watchtruebloodseason3.net][img]http://img3.sidereel.com/_episodeimage/size.1/5e00.2.16.jpg[/img][/url]
Let's start in the past and work forward - seems to be fairly logical. Starting just before the Matt Busby era at United my first selection is Jack Rowley. He joined United before Busby came along. Though not the whole story, naturally a striker is measured to some extent by his goal tally. Rowley managed to net 211 times in 424 games for United before leaving the club in 1955. His tally of 211 makes him one of only 3 players to break the 200 mark. manchester united [url=http://www.pulsebet.com]manchester united[/url] To be perfectly honest, Manchester United has the kind of rich and accomplished sports history that can make any native son or daughter of Manchester proud. They have been one of the most successful football clubs in English football history, winners of the FA Premier League/Football League 15 times and the FA Cup 11 times. In addition, Manchester United has also won the League Cup twice, the European Cup twice, the UEFA Cup Winners Cup once, the Intercontinental Cup once and the European Super Cup once. [url=http://www.pulsebet.com]vidic[/url] Hopefully this article has given an informative insight into the history of the Manchester United Shirt, and should you be asked on "Who Wants To Be A Millionaire" for the colour scheme of the Newton Railways Club shirt, you won't need to phone a friend!
Even worse, the final was to be held at the Bernabeu Stadium this year. [url=http://www.pulsebet.com]real madrid official site[/url] Real Madrid maintains their fight for the title of the Spanish League after beating Real Zaragoza in an anguishing match, 2-1 this past Saturday. Real Zaragoza, which played the second half with ten players due to the expulsion of the Italian midfielder, Matteo Contini, were close to making a draw. However, a great goal from Kaka at minute 82 gave the Meringues the victory and moved them closer to Barcelona in the top spot by one point. Barcelona also took a victory after beating Xerez 3-1, leading with 87 points.
bet football
At the end of the game, Kaka expressed his satisfaction at his team’s performance, happy to have helped his team by adding a point. [url=http://www.pulsebet.com]kaka[/url] The team gave a great performance on Tuesday, playing an offensive game and demonstrating why Barcelona and its players are considered the best in Europe. Barca opened the score only 20 minutes after the game began with the newly acquired Swede Zlatan Ibrahimovic. Ibra had another opportunity to score after a pass from Messi but the ball crashed against the post.
If you are a novice gambler you probably haven’t heard the term but professional bettors who earn their livelihood from sports betting use the method all the time taking advantage of the variance in odds from the opinions of the diverse number of bookmakers. Even though it sounds as if it is a no risk situation that may not always be the case and there some issues that can cause you to lose.
bet football | bet online sport betting
The Parlay System is one of the most famous of betting systems that are commonly used in horse racing. Many have said that contrary to other sports betting systems, the Parlay System has a pyramiding effect on your profit which means your winnings are played on successive wagers.
[url=http://www.pulsebet.com]betting football online[/url]
With this movement the United States has taken a different approach to online gambling. Whereas other countries are working with these services to regulate them, the United States is attempting to prohibit them once and for all. By doing this they are missing out on the ability to tax internet gambling instead of getting rid of it entirely. Conservative estimates have shown that taxing these services could make the government in upwards of $6 billion a year.
From the above, therefore, you can see that finding a good Selection System and sticking to it is the only way to go if you are truly serious about making money at sports betting.
[url=www.minichill.com/ChillRecipes.html]alcohol mixes[/url]
[url=http://customdisplayboxs.com]corrugated packaging[/url]
[url=http://customdisplayboxes.com]custom boxes[/url]
[url=www.minichill.com/ChillRecipes.html]alcoholic mixed drinks[/url]
[url=www.minichill.com/ChillRecipes.html]cocktail training[/url]
[url=http://www.AmericanChimneySupplies.com]chimney cap[/url]
[url=http://www.AmericanChimneySupplies.com]chimney liner[/url]
[url=http://customdisplayboxes.com]buy moving boxes[/url]
[url=http://www.ChimneyCareInc.com]chimney sweeps[/url]
[url=http://www.ChimneyCareInc.com]chimney sweeps[/url]
[url=http://www.ChimneyCareInc.com]chimney sweeper[/url]
spectacular r 'rest drink. I well-fortified makings it after a zealous in well-to-do conditions again at handiwork, it calms me down. I would be nothing without it. It's the in the most apt modus operandi letting up chug-a-lug ever. It calms me down, peradventure you should wrench it out? it humbug up down right? and ull polite develop discourse with of it, indisputably, u should!
[url=http://www.AmericanChimneySupplies.com]chimney supply[/url]
[url=http://www.minichill.com.com]Stress Supplement[/url]
[url=http://www.minichill.com.com]stress Supplements[/url]
[url=http://www.minichill.com.com]Immediate Stress Relief[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol cd[/url]
[url=http://www.minichill.com]girly alcohol drinks[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol withdrawel[/url]
[url=http://customdisplayboxs.com]small shipping boxes[/url]
[url=http://www.minichill.com]marijuana smoked[/url]
[url=http://www.minichill.com]cannabis forum[/url]
[url=http://www.minichill.com]what alcohol to drink on a diet[/url]
[url=http://www.minichill.com]marijuana brownies[/url]
[url=http://www.minichill.com]drug and alcohol recovery[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol rehab treatment[/url]
[url=http://www.minichill.com]moderate alcohol consumption[/url]
[url=http://www.minichill.com]do not drink alcohol[/url]
[url=http://www.minichill.com]drug alternative[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol rehabilitation[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol symptoms[/url]
[url=http://customdisplayboxes.com]boxes and packaging[/url]
[url=http://www.minichill.com]who drinks alcohol[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol drinks[/url]
[url=http://www.minichill.com]drinks with no alcohol[/url]
[url=http://www.minichill.com]should diabetics drink alcohol[/url]
[url=http://www.minichill.com]alcohol lamp[/url]
[url=http://www.minichill.com]marijuana vs alcohol[/url]
[url=http://www.minichill.com]drug and alcohol treatment[/url]
[url=http://www.minichill.com]adhd drug alternatives[/url]
I randomly browse blogs on the internet, and I discover your article to be very informational. I' ve already bookmark it on my browser, so that I can view your blog post once more later. Also, I' m wondering whether or not your weblog is open for link trade, as I really need to trade hyperlinks with you. I don' t usually do that, however I hope that we will have a mutual hyperlink exchange. Let me know and have an amazing day!
Hello Brothers n Sisters
Seems like www.blogger.com seems to be a righteous forum for me
I am happy to have discovered it.
Who knows what happens next... All I know is: I am not single, I’m romantically challenged. :
Lol!
Anybody have an interest in Windsurfing
Looking forward to a good long sojourn here!
Louisiana,De Ridder
I'm Glad i found this website.Added jscblanes.blogspot.com to my bookmark!
Publica un comentari a l'entrada